This dissertation is concerned with the cognitive operations of introduction of discourse referents and their lexical retrieval in learners written texts. Our research is based on a corpus consisting of film summaries (i.e., narrative sequences of film reviews) produced by secondary school students. In addition, a collection of similar texts written by film journalists (expert writers) is analysed; the experts corpus provides a ground to examine critically the learners texts. The main aim of the research is to delimit those problems related to the introduction and subsequent lexical retrieval of referents in the learners written narrative sequences, assuming that the two discourse-cognitive operations are essential to assure textual coherence and thus communicative success or failure. Firstly, the different nominal and predicative structures which make it possible the introduction of discourse referents are detected and analysed. Secondly, the lexical retrieval of the referents previously introduced is examined in detail. A basic distinction between repetition and reiteration (synonymy, hypernymy-hyponymy and general nouns) as cognitively different devices of lexical cohesion is established. Repetition constitutes an anaphoric device which enhances the direct identification of referents, whereas reiteration implies the cognitive recategorisation of the referents and as a device to avoid repetition makes the discourse more fluent. The results of the research are submitted to a qualitative and quantitative analysis which leads to characterise and classify the problems observed in the students texts so that further applied research on how to improve their writing communicative abilities can be conducted in the future.RESUM Aquesta tesi doctoral socupa de les operacions discursivocognitives destabliment de referents i de represa lèxica de la referència en textos escrits destudiants de secundària. Partim dun corpus doble constituït per seqüències narratives produïdes, duna banda, per alumnes de quart curs dE.S.O (aprenents) i, daltra banda, per periodistes cinematogràfics (experts), que ens proporcionen el corpus de control i, doncs, la base de comparació de les produccions dels aprenents. En primer lloc, hem analitzat els diversos tipus destructures nominals i predicatives que vehiculen la introducció dels referents discursius. En segon lloc, ens hem ocupat de la represa lèxica dels referents mitjançant la repetició i els diferents tipus de reiteració (sinonímia, hiperonímia-hiponímia i noms generals). Lobjectiu darrer de la recerca ha estat delimitar els problemes de lestabliment i del manteniment lèxic de la referència en les produccions escrites dels aprenents, considerant que les dues operacions constitueixen un pilar fonamental sobre el qual es basteix la coherència textual i, doncs, lèxit o el fracàs de la comunicació. El treball sestructura en set capítols. En el capítol dintroducció exposem el tema, el corpus dinvestigació, les hipòtesis, els objectius, la metodologia i el marc teòric de la recerca, que, des duna perspectiva eclèctica, assumeix els diversos models interpretatius de lanàfora que ens proporciona la pragmàtica, la lingüística textual i la lingüística cognitiva. En el capítol segon ens ocupem del concepte de referència des de lòptica de la filosofia del llenguatge, analitzem i discutim la dicotomia entre els modes referencials de la dixi i de lanàfora i, finalment, estudiem el concepte en el marc de la lingüística textual i de la gramàtica cognitiva. En el capítol tercer fem una aproximació a les diverses perspectives interpretatives de lanàfora: la teoria generativa del lligam, la reinterpretació neogriceana daquesta teoria i els diversos models discursius i cognitius, insistint en la teoria de Givón sobre la continuïtat dels tòpics i en la teoria de laccessibilitat dAriel. En el capítol quart ens centrem en el concepte de cohesió textual de Halliday i Hasan (Cohesion in English, 1976), dedicant una especial atenció a la repetició i a la reiteració com a mecanismes de represa lèxica discursivament i cognitivament diferents. Els capítols cinquè i sisè constitueixen el nucli central de lestudi. En el cinquè analitzem lestabliment de la referència i lanàfora lèxica didentitat referencial en les seqüències narratives dels escriptors experts. El capítol sisè sestructura de manera paral·lela al capítol cinquè i analitza lestabliment i la represa lèxica de la referència en les produccions escrites dels aprenents. Lanàlisi sefectua a partir de la comparació dels resultats obtinguts amb els que ens ha proporcionat lanàlisi dels experts, tant des de la perspectiva qualitativa com des del punt de vista estadístic. En general, tant lanàlisi qualitativa com la quantitativa revela que el comportament de la cohesió referencial en les produccions escrites dels aprenents és significativament diferent del que palesen els textos dels experts. Finalment, en el capítol setè presentem les principals conclusions de la recerca i les possibles extensions daquest treball. Comptat i debatut, a través de lanàlisi de la cohesió referencial, aquesta tesi doctoral aprofundeix en les condicions discursives que vehiculen lestabliment dels referents textuals i la represa lèxica de la referència en les produccions descriptors aprenents. Els resultats que obtenim a través de la comparació amb els usos dels experts permeten diagnosticar els problemes de la cohesió referencial dels textos dels aprenents i constitueixen una bona base per a efectuar en el futur propostes aplicades de resolució dels problemes detectats per millorar la competència comunicativa escrita dels estudiants. __________________________________________________________________________________________________