NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO

Com los castells de nostra religió no sien per a sostenir hòmens bandolés ni metre en mal e bandositat los vassalls nostres e de nostra religió. Guerres privades i lluites de bàndols al Maestrat (s. XIV-XV)

Repositori DSpace/Manakin

IMPORTANT: Aquest repositori està en una versió antiga des del 3/12/2023. La nova instal.lació está en https://roderic.uv.es/

Com los castells de nostra religió no sien per a sostenir hòmens bandolés ni metre en mal e bandositat los vassalls nostres e de nostra religió. Guerres privades i lluites de bàndols al Maestrat (s. XIV-XV)

dc.contributor.author	Royo Pérez, Vicent
dc.date.accessioned	2014-03-20T09:24:17Z
dc.date.available	2014-03-20T09:24:17Z
dc.date.issued	2013
dc.identifier.citation	Royo, V. (2013). "Com los castells de nostra religió no sien per a sostenir hòmens bandolés ni metre en mal e bandositat los vassalls nostres e de nostra religió". Guerres privades i lluites de bàndols al Maestrat (s. XIV-XV). Dins Martínez Romero, Tomàs; Pradilla, Miquel Àngel i Quixal J. Manuel (eds.): Terres de cruïlla. Estudis sobre les comarques de la diòcesi de Tortosa, Benicarló, Onada Edicions, 2013, p. 455-466.	es_ES
dc.identifier.uri	http://hdl.handle.net/10550/33620
dc.description	El document ha rebut un incentiu del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València en la seua iniciativa per promoure la utilització del català en la realització i la difusió de treballs científics.	es_ES
dc.description.abstract	Fins fa pocs anys, la historiografia havia analitzat la conflictivitat al món rural des del punt de vista de la lluita de classes. En aquest discurs només s’atenien els enfrontaments entre senyors i camperols, especialment els esclats violents que caracteritzen el segle XIV. Ara bé, els últims estudis han de posat de manifest l’existència de profundes divisions internes en les comunitats rurals i la presència d’una conflictivitat latent no solament entre senyors i llauradors, sinó també entre els mateixos pagesos. A banda dels enfrontaments individuals, com ocorre a les ciutats de la Mediterrània Occidental, a les comunitats rurals del Maestrat s’articulen bàndols encapçalats pels pagesos més rics, que integren a bona part dels veïns del poble i que divideixen les diferents famílies en grups que lluiten per la defensa dels seus interessos. Es tracta, a més, d’uns bàndols amb estreta relació amb els representants senyorials, els comanadors de l’orde de Santa Maria de Montesa, de manera que s’articulen faccions verticals que ritmen les relacions socials, polítiques i econòmiques als pobles del Maestrat al llarg dels segles XIV i XV. Aquest article analitza la formació d’aquests bàndols, la seua incidència en el desenvolupament de la vida quotidiana i, sobretot, els mecanismes adoptats per les autoritats senyorials i pels mateixos camperols per posar fi als enfrontaments.	es_ES
dc.language.iso	ca	es_ES
dc.publisher	Onada Edicions	es_ES
dc.relation.ispartofseries	La Barcella;14
dc.subject	senyoria	es_ES
dc.subject	el maestrat	es_ES
dc.subject	bandositast	es_ES
dc.subject	orde de santa maria de montesa	es_ES
dc.subject	edat mitjana	es_ES
dc.subject	camperolat	es_ES
dc.subject	lluites de bàndols	es_ES
dc.subject	conflictivitat	es_ES
dc.title	Com los castells de nostra religió no sien per a sostenir hòmens bandolés ni metre en mal e bandositat los vassalls nostres e de nostra religió. Guerres privades i lluites de bàndols al Maestrat (s. XIV-XV)	es_ES
dc.type	book part	es_ES
dc.subject.unesco	UNESCO::HISTORIA	es_ES