Mostra el registre parcial de l'element
dc.contributor.author | Publicacions de la Universitat de València | |
dc.date.accessioned | 2014-04-11T11:25:47Z | |
dc.date.available | 2014-04-11T11:25:47Z | |
dc.date.issued | 2004 | |
dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10550/34583 | |
dc.description.abstract | Amb el recent episodi de la sol·licitud de la condició d’oficials a la Unió Europea de les llengües reconegudes com a tals als diferents estatuts d’autonomia, incloent el valencià, protagonitzat pel ministre Moratinos, s’ha reobert un vell problema, agreujat ara per algunes justificacions que ha tingut la proposta. Es pot pensar fins i tot que s’ha trencat una tradició, consistent a assumir en el seu àmbit denominacions tradicionals com la de valencià, però salvaguardant la denominació comuna (avalada per la història i el reconeixement de la Filologia internacional) al terreny escaient, allà on es juga la preservació del caràcter i la consideració com a llengua única del català: en la projecció exterior, la creació literària i els usos acadèmics. | es_ES |
dc.language.iso | ca | es_ES |
dc.publisher | Publicacions de la Universitat de València y Edicions Tres i Cuatre | es_ES |
dc.title | L'Espill, nº 17 | es_ES |
dc.type | journal | es_ES |
dc.identifier.thumbnail | https://roderic.uv.es/themes/UVRoderic/imgrev/espill17.jpg |