NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO
De l'atribució a la modalitat: construccions amb ÉS QUE en català oral
Repositori DSpace/Manakin
- Inici
- Investigació
- Revistes
- Caplletra : Revista Internacional de Filologia
- Caplletra : Revista Internacional de Filologia. 2012. No. 52
- Visualitza element
IMPORTANT: Aquest repositori està en una versió antiga des del 3/12/2023. La nova instal.lació está en https://roderic.uv.es/
De l'atribució a la modalitat: construccions amb ÉS QUE en català oral
Mostra el registre parcial de l'element
| dc.contributor.author | Marín, María Josep | es |
| dc.contributor.author | Cuenca Ordiñana, Maria Josep | es |
| dc.date.accessioned | 2015-11-24T09:24:55Z | |
| dc.date.available | 2015-11-24T09:24:55Z | |
| dc.date.issued | 2012 | es |
| dc.identifier.citation | Marín, María Josep ; Cuenca Ordiñana, Maria Josep. De l'atribució a la modalitat: construccions amb ÉS QUE en català oral. En: Caplletra : Revista Internacional de Filologia, 2012, No. 52: 65 | es |
| dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10550/48434 | |
| dc.description.abstract | Aquest article se centra en l’anàlisi de les construccions que contenen l’aplec és que en dos corpora orals de català, un de conversa i un d’entrevistes a informants. En aquest treball analitzem les diferents estructures formades pel verb copulatiu és i la conjunció que: l’atributiva o copulativa, la clivellada, la clivellada amb subjecte que és un nom general i aquella en què és que ha esdevingut un marcador. En aquest darrer cas, que és el que s’estudia amb més detall, la còpula «és» ha perdut les propietats originàries (ja no regeix un subjecte i, a més, es troba fixada en el present d’indicatiu) i «que» ja no s’integra en la clàusula que el segueix sinó que s’ha fossilitzat formant una sola peça amb és. En altres paraules, és que s’ha reanalitzat com a marcador modal i introdueix enunciats indicant bàsicament justificació i èmfasi; d’altra banda, té una funció important relacionada amb la cortesia, com a mecanisme d'atenuació o bé d’èmfasi, segons el context. Com a conclusió, proposem una anàlisi que permet determinar la relació que hi ha entre les diferents construccions estudiades. | ca |
| dc.subject | Lingüística | es |
| dc.subject | Filologías | es |
| dc.title | De l'atribució a la modalitat: construccions amb ÉS QUE en català oral | es |
| dc.type | journal article | es_ES |
| dc.subject.unesco | UNESCO::CIENCIAS DE LAS ARTES Y LAS LETRAS | es |
| dc.type.hasVersion | VoR | es_ES |
Visualització
(222.8Kb)