Mostra el registre parcial de l'element
dc.contributor.author | Benito Goerlich, Daniel [Comissari] | es_ES |
dc.contributor.author | Universitat de València. Vicerrectorat de Cultura [Organitza] | es_ES |
dc.date.accessioned | 2021-07-29T11:27:50Z | |
dc.date.available | 2021-07-29T11:27:50Z | |
dc.date.issued | 1999 | es_ES |
dc.identifier.uri | https://hdl.handle.net/10550/80082 | |
dc.description | El Consell Municipal de València no emprengué la construcció d'un edifici de nova planta per a l'Estudi General, sinó que es va limitar a regularitzar i ennoblir unes construccions preexistents que havia adquirit: una casa i horts comprats l'1 d'abril de 1493 a Isabel Saranyó que donaran als actuals carrers de la Nau, de la Universitat i de Salvà, l'entrada principal de la qual es trobava davant d'una placeta. Per adaptar aquest edifici, es va requerir Pere Compte, amb l'ajuda de "mestre Martí obrer de vila". Una nova fase de la construcció comença amb el contracte subscrit amb Pere Compte i Pere Bèrnia el 16 d'agost de 1498 pel Consell General de la ciutat, el qual havia formalitzat l'antevigília la voluntat de "refer la casa d'estudis" i dotar l'Estudi General d'unes "Constitucions" o estatuts. Les obres es van ajustar a un projecte de reforma i ampliació d'allò que ja hi ha, expressat amb un detall minunciós en el document. Al maig de 1499, l'arquebisbe beneeix i inaugura la seu de l'Estudi General, i els anys següents, mentre prossegueixen les obres, els jurats compren cases per ampliar el solar. L'arquitecte Pere Compte, durant les dues darreres dècades del segle XV i fins a la seua mort el 1505, va intervenir en les construccions més notables de la ciutat de València: Llotja, Catedral, Generalitat, ampliació de la Seu, etc. Pere Bèrnia, "obrer de la vila", rep el títol de "mestre de la ciutat", cosa que es justifica per la seua tasca al capdavant de diverses obres municipals als portals de la muralla nova, l'almodí i altres treballs de canlització d'aigua. L'edifici de l'Estudi General concentrava les sales principals, amb accés des d'un corredor amb barana, al voltant d'un pati central, porticat al pis alt, el "pati de les naies", amb el "corral": un petit pati de servei al darrere. Algunes parts eren de pedra picada, com ara l'arc de la porta, semblant al de les cases nobles de l'època, i cinc arcades de la planta baixa. És possible que l'escala principal s'adossés a un dels flancs del pati i fos també de pedra picada. Però la seu de la Universitat de València ha patit tantes vissicituds al llarg de la seua història que no poden identificar-se amb certesa les restes d'aquella construcció primitiva, tret potser del que es mostra de les excavacions a la planta baixa de la biblioteca. | es_ES |
dc.title | SAPIENTIA ÆDIFICAVIT. Una biografia de l'Estudi General de la Universitat de València. La Nau : de 1 d’octubre de 1999 a 19 de desembre de 1999 | es_ES |
dc.type | other | es_ES |
dc.identifier.thumbnail | https://roderic.uv.es/bitstream/handle/10550/80082/sapientiaThumbnail.jpg | |
dc.identifier.url | https://www.uv.es/uvweb/cultura/ca/llista-activitat/sapientia-dificavit-una-biografia-estudi-general-universitat-valencia-1999-1285871673078/Activitat.html?id=1285881789746 | es_ES |