En la present tesi doctoral ens plantegem resseguir la manera com s’ha construït, al llarg del temps, la lectura de l’obra literària de Mercè Rodoreda, des de Soc una dona honrada? fins a Mirall trencat. Per tal de portar-ho a terme, hem centrat la nostra anàlisi en tres estadis d’investigació: la recepció crítica, la divulgació i la posició canònica que cadascuna de les obres motiu d’anàlisi podria ocupar en el conjunt de la producció rodorediana. És aquesta triple anàlisi la que ens ha permès observar la rellevància que la recepció crítica inicial —sobretot la desenvolupada per Carme Arnau— té encara en els nostres dies, especialment en el camp de la divulgació; com unes perspectives d’anàlisi han predominat per damunt d’altres en els principals focus de recepció, encara que haja suposat arribar a conclusions semblants, i com la major canonicitat d’unes obres sobre les altres ha comportat una atenció crítica i divulgativa desigual. En definitiva, per mitjà de com ha sigut llegida l’obra literària de Rodoreda, hem deixat constància de com som hereus d’una transmissió que no és neutra ni innocent.