L'activitat de Joan Mateu com a geògraf ha comportat una llarga dedicació a l'anàlisi de la construcció de diversos paisatges, alguns dels quals han marcat tant la seua trajectòria vital com la professional, i han esdevingut, tot alhora, àmbits d'aprenentatge i de mestratge. En aquest article ens aproximem als tres espais més significatius en la seua obra i els més indissimuladament valorats en la seua memòria: la Ribera del Xúquer, la Serra d'Espadà i el nord del País Valencià. D'aquesta manera, efectuem una revisió de les seues aportacions a l'anàlisi d'aquests territoris, de les filiacions i mètodes, i en essència fem una aproximació, forçosament parcial, a la seua manera d'entendre la Geografia i el paisatge. Joan Mateu's activity as a geographer has led to a prolonged dedication to the analysis of the construction of various landscapes, some of which have marked both his life and professional trajectory, and have become at the same time spaces for learning and of mastery. In this article we approach the three most significant spaces in his works and the most undisguisedly valued in his memory: The Ribera del Xúquer, the Serra d'Espadà and the north of the Valencian Region. In this way, a review is made of his contributions to the analysis of these territories, of the affiliations and methods of his work, and in essence, we (partially) approach his way of understanding Geography and landscape.