NAGIOS: RODERIC FUNCIONANDO

Development of new strategies to assess the safety of controlled ovarian stimulation for fertility preservation in breast cancer patients

Repositori DSpace/Manakin

IMPORTANT: Aquest repositori està en una versió antiga des del 3/12/2023. La nova instal.lació está en https://roderic.uv.es/

Development of new strategies to assess the safety of controlled ovarian stimulation for fertility preservation in breast cancer patients

dc.contributor.advisor	Díaz García, César
dc.contributor.advisor	Herraiz Raya, Sonia
dc.contributor.author	Soriano Ortega, MªJosé
dc.contributor.other	Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia	es_ES
dc.date.accessioned	2023-07-05T10:14:39Z
dc.date.available	2024-07-05T04:45:10Z
dc.date.issued	2023	es_ES
dc.date.submitted	03-07-2023	es_ES
dc.identifier.uri	https://hdl.handle.net/10550/88618
dc.description.abstract	El càncer de mama és la neoplàsia més comuna en dones en edat reproductiva. Les millores en el diagnòstic i el tractament d'aquesta malaltia han suposat un important descens en la mortalitat en els darrers 20 anys. Tot i això, el tractament quimioterapèutic del càncer de mama resulta altament gonadotòxic, sovint danyant la funció ovàrica i implicant una pèrdua de la fertilitat posterior. Per aquest motiu, oferir la possibilitat de preservar la fertilitat en dones amb desitjos reproductius posteriors resulta de vital importància. Entre les opcions per preservar la fertilitat femenina, la criopreservació d'ovòcits i/o embrions destaca com la tècnica amb més èxit a la pràctica clínica habitual. No obstant això, el nivell d'hormones emprades en els cicles d'estimulació ovàrica controlada (EOC) per aconseguir un desenvolupament multifol·licular podria resultar perjudicial per a les dones amb càncer de mama estrogen dependent, ja que els nivells suprafisiològics d'estradiol assolits podrien promoure la proliferació massiva de les cèl·lules tumorals. Recentment, els protocols d'EOC s’han adaptat mitjançant l'ús concomitant de gonadotropines amb inhibidors de l'aromatasa, com ara el letrozole. Actualment, hi ha molt poca evidència científica sobre la seguretat d'aquests protocols en pacients amb càncer de mama amb receptors d'estrògens positius, la qual cosa fa que els oncòlegs desconfiïn d'aquestes tècniques i, per tant, desaconsellin les dones joves preservar-ne la fertilitat per aquest mètode. L'objectiu de la present tesi doctoral va consistir a avaluar la seguretat dels protocols d'EOC per a la posterior vitrificació d'ovòcits en pacients amb càncer de mama. Per això, es van plantejar dues aproximacions: un model animal en què es va desenvolupar el càncer de mama estrogen dependent on es van testar diferents protocols d'EOC (protocol convencional davant del protocol modificat amb suplements de letrozole), i un estudi retrospectiu amb mostres de biòpsies tumorals de pacients joves amb càncer de mama. En aquest sentit, es van establir dos grups: pacients estimulades que van criopreservar els seus ovòcits i pacients no estimulades. Aquestes últimes van preservar la seua fertilitat mitjançant la criopreservació de teixit ovàric o, d’altra banda, van decidir no preservar-ne la fertilitat. Després d'avaluar i comparar els efectes dels protocols d'EOC convencionals amb els suplementats amb inhibidors de l'aromatasa, els resultats obtinguts del model animal no van mostrar canvis histològics ni moleculars en el comportament tumoral després de ser estimulats amb letrozole, evitant així la progressió maligna del càncer o metàstasi. Els resultats de l'estudi amb mostres de pacients tampoc van mostrar efectes negatius sobre el desenvolupament del càncer de mama, sobre els perfils d’expressió gènica, ni en els percentatges de proliferació del tumor estrogen dependent després de sotmetre's al procediment de vitrificació d'ovòcits. Amb tot això, aquest projecte proporciona prou evidència científica sobre la seguretat de l'estimulació ovàrica controlada amb letrozole en pacients amb càncer de mama. Aquests resultats resulten essencials en l'àmbit de la preservació de la fertilitat femenina, així com en l'assessorament a pacients i professionals sanitaris.	es_ES
dc.description.abstract	Breast cancer is the most common neoplasm in women of reproductive age. Improvements in the diagnosis and treatment of this disease have led to a significant decrease in mortality in the last 20 years. However, chemotherapeutic treatment of breast cancer is highly gonadotoxic, often damaging ovarian function and leading to the subsequent loss of fertility. For this reason, offering fertility preservation for women with following reproductive desires is of vital importance. Among the options for preserving female fertility, the cryopreservation of oocytes and/or embryos is the most successful technique in routine clinical practice. However, the hormones used in controlled ovarian stimulation (COS) cycles to achieve multifollicular development could be detrimental for women with oestrogen-dependent breast cancer, as the supraphysiological levels of oestradiol reached could promote massive tumour cell proliferation. Recently, EOC protocols have been adapted by concomitant use of gonadotrophins with aromatase inhibitors such as letrozole. Currently, there is very little scientific evidence on the safety of these protocols in oestrogen receptor-positive breast cancer patients, which leads oncologists to mistrust these techniques and therefore discourage young women from preserving their fertility by this method. This work aimed to evaluate the safety of EOC protocols for subsequent vitrification of oocytes in breast cancer patients. To this end, two approaches were considered: an animal model in which oestrogen-dependent breast cancer developed in which different EOC protocols were tested (conventional protocol versus modified protocol with letrozole supplementation), and a retrospective study with tumour biopsy samples from young breast cancer patients. Two groups were established: stimulated patients who cryopreserved their oocytes and non-stimulated patients. The latter either preserved their fertility by cryopreserving ovarian tissue or decided not to preserve their fertility. After evaluating and comparing the effects of conventional EOC protocols with those supplemented with aromatase inhibitors, the results obtained from the animal model showed no histological or molecular changes in tumour behaviour after stimulation with letrozole, thus preventing cancer progression or metastasis. The study results with patient samples also showed no adverse effects on breast cancer development, on gene expression profiling or oestrogen-dependent tumour proliferation rates after the oocyte vitrification procedure. All in all, the current project provides sufficient scientific evidence on the safety of controlled ovarian stimulation with letrozole in breast cancer patients. These findings are essential in the field of female fertility preservation, as well as in the counselling of patients and healthcare professionals.	en_US
dc.format.extent	278 p.	es_ES
dc.language.iso	en	es_ES
dc.subject	fertility preservation	es_ES
dc.subject	breast cancer	es_ES
dc.subject	controlled ovarian stimulation	es_ES
dc.subject	letrozole	es_ES
dc.subject	oocyte vitrification	es_ES
dc.title	Development of new strategies to assess the safety of controlled ovarian stimulation for fertility preservation in breast cancer patients	es_ES
dc.type	doctoral thesis	es_ES
dc.subject.unesco	UNESCO::CIENCIAS DE LA VIDA	es_ES
dc.subject.unesco	UNESCO::CIENCIAS MÉDICAS	es_ES
dc.embargo.terms	1 year	es_ES
dc.rights.accessRights	open access	es_ES