|
RESUM
L'autor divideix la present tesi en dos grans blocs: el primer dedicat als aspectes
històrics, en els quals s'emmarca la figura del personatge estudiat i el segon atenent
específicament als aspectes purament tècnics del seu llenguatge musical, mitjançant
lestudi de l'obra recuperada.
En la primera part es planteja una aproximació a la figura del mestre Pons a partir
de la reconstrucció del seu periple vital, des que nasquera a Girona en 1.770 fins que es
va produir la seua mort a València a l'agost de 1.818. Per a això es va desenvolupar un
minuciós treball de camp basat en l'estudi de les actes capitulars i altres registres
documentals en les catedrals de Girona, Salamanca, Còrdova, Tui i València
principalment, i el buidatge dels arxius musicals de les innumerables seus religioses que
contenen obres seues, elaborant amb totes elles el catàleg provisional de les
composicions de Josep Pons contingut als annexos. Es presenta ací un detallat estudi de
l'ambient musical religiós i profà- de la ciutat de València, en aqueix moment de
transició històrica en el que es van precipitar de manera especial els esdeveniments;
mostrant l'activitat desenvolupada per la capella i fent especial incidència en les
migdiades musicals. Completarà aquesta primera part l'exposició de l'organigrama de la
capella catedralícia i les persones que van ocupar els respectius llocs durant la
permanència de Josep Pons al front de la mateixa, sense oblidar la faceta pedagògica del
mestre per mitjà de la posterior evolució personal que desenvoluparien els seus principals
deixebles.
La segona part està dedicada a una detallada anàlisi de la seua obra Missa a 4 ÿ a 8
con oboes, violines ÿ trompas, sobre l'antífona Ecce sacerdos magnus obra de joventut
composada a la primerenca edat de 16 anys- descobrint les ferramentes compositives i els
personals recursos estilístics que el mestre Pons desenvoluparia al llarg de la seua vida,
com ara: ritme, melodia, harmonia, textures, continuïtat, coherència, recursos, retòrica,
etc., que se mostraran convenientment per mig de exemples, gràfics i quadres explicatius;
a més de lestudi comparatiu daquesta obra amb les altres del mateix autor i daltres
composades -tant al seu entorn més proper com el més llunyà- per Nebra o Corselli i
Haydn o Mozart. Amb tot això sobté com a resultat lessència del que podríem
considerar com paradigma estètic del seu llenguatge musical específicament dedicat a
l'ordinarium misae.
Les conclusions a les que hi arriba el autor ens descobreixen a un home desglésia, a
un valuós compositor que va gaudir dun anomenat prestigi, per la important distribució
-en vida pròpia- de més de tres-centes obres seues entre els més importants arxius de
música religiosa del moment en el nostre país. Tot això en un decisiu moment de
transició i definició estètica, pel què es mantindran en Pons intencionadament
determinats recursos estilístics de moments anteriors, però sense romandre ancorat amb
exclusivitat en ells i no deixant per això de mostrar tímidament una certa inquietud en la
recerca de noves possibilitats harmòniques i formals.
____________________________________________________________________________________________________The author divides this thesis into two large areas: the first one looks into the historical
aspects, comprising the character object of study, and the second one deals only with the
pure technical aspects of his musical language through the study of the rescued work.
The first part is an approach to Master Ponss person starting from the reconstruction
of his life, from his birth in Girona in 1770 to his death in Valencia, in August 1818. To do
this, a painstaking field work has been developed, based mainly upon the chapterhouse
documents and other records in the cathedrals of Girona, Salamanca, Cordoba, Tuy and
Valencia, and the comprehensive search of musical files in countless religious sees that
contain his works, a provisional catalogue of all of Josep Ponss compositions has been set up
and shown in the annexes. We can find there a detailed study of the musical atmosphere
both religious and profane of Valencia, at that time of historic transition in which events
took place in fast succession underlining the Chapels activities; and placing a special emphasis
upon the musical noons. This first part ends with the diagram of the cathedral chapel and
the people who were there when Josep Pons was in charge, without forgetting the
pedagogical aspect that was to be developed later by his best disciples.
The second part implies a close analysis of his work 4 and 8 voice Mass for oboes,
violins and French horns on the antiphon Ecce sacerdos magnus -a youthful work
composed at the age of 16 - through which he discovers the composition tools and the
stylistic resources that Master Pons would develop all along his life: rhythm, melody,
harmony, textures, continuity, coherence, resources, rhetorics, etc. that will be shown in
examples, graphics and explanatory tables. To all this we add a comparative study of the
mentioned work with others of the same composer and other compositions both of his
inner circle and of others like Nebra, Corselli, Haydn or Mozart. With all this we obtain as a
result the essence of what might be considered the aesthetic paradigm of his musical language,
specifically dedicated to the Ordinary of the Mass.
The conclusions of the author show us a man of the Church ,a valued composer who
enjoyed in his time a great prestige because of the fact that he composed - in his life timemore
than three hundred works found throughout the most important archives of religious
music in our country. All this took place in a crucial moment of transition and a aesthetic
definition. Pons will purposefully retain certain stylistic resources from earlier periods but
without feeling constricted by them nor avoiding a certain, shy restlessness in the search for
new harmonic and formal possibilities.
|