This doctoral dissertation deals with discourse markers that derive from Catalan verbs of perception in the political debate. The study focuses on the forms aviam, a veure, miri and escolti, whose origin is to be found in veure, mirar and escoltar. In addition, it analyzes the function of these elements in the electoral debate. The research presents two interrelated facets. In a primary plane, it treats semantic and morphosyntactic aspects; in a secondary plane, pragmatic-discoursive ones. From the semantic point of view, the aforementioned markers go from the literal meaning they had as verbs of perception (visual and auditive physical perception) to a metaphorical and discoursive meaning related to intelectual perception. Along with the semantic change, these forms lose (to a smaller or greater degree) the categorial characteristics that defined them as verbs, and stop working as predicates to carry out a connective function in the textual plane. At the pragmatic level, the functions of the analyzed elements can be spelled out in the following way: firstly, they manage the interactional exchange; secondly, they indicate the relations of power that are established between the participants of the debate. The theoretical frame on which this work is grounded integrates a diversity of approaches that focus on language use: cognitive linguistics and the theory of grammaticalization explain the semantic-syntactic evolution of the markers; discourse analysis and, particularly, conversational analysis and the studies on linguistic politeness provide adequate answers to the discourse role carried out by these forms in the electoral debate.RESUM Aquesta tesi doctoral estudia el paper dels marcadors discursius procedents de verbs de percepció en català en el debat polític. En concret, se centra en el funcionament de les formes aviam, a veure, miri i escolti, originades en els verbs veure, mirar i escoltar, en el debat electoral. Es tracta dun grup delements bastant homogeni des del punt de vista semàntic, que realitza un paper destacat en el gènere analitzat pel que fa a lorganització de lintercanvi comunicatiu i a largumentació. Lestudi abasta dos vessants interrelacionats: en primer lloc, aborda els aspectes semàntics i morfosintàctics daquests marcadors i, a continuació, els pragmaticodiscursius. Així, posa de manifest com, des del punt de vista semàntic, aquests marcadors han passat del significat literal que tenien com a verbs (percepció física visual i auditiva) a un significat metafòric relacionat amb la percepció intellectual i/o a un significat discursiu relacionat amb la connexió i amb la subjectivitat del parlant. El treball mostra també com, parallelament al canvi de significat, aquestes formes perden (en major o menor grau) les característiques categorials que les definien com a verbs, de manera que deixen de funcionar com a predicats per a realitzar una funció connectiva en el nivell textual. Quant a les funcions pragmàtiques i discursives dels elements estudiats, directament relacionades amb els aspectes semàntics i formals descrits, es concreten en dos nivells: el de lorganització discursiva i el de les relacions que sestableixen entre els participants en el debat. Com a organitzadors del discurs, aquests marcadors estructuren el diàleg i gestionen lintercanvi, i, al mateix temps, realitzen funcions vinculades al torn de parla o al tema. Com a indicadors de les relacions entre els participants, aquests elements ens situen en el terreny de la cortesia lingüística, ja que sutilitzen fonamentalment per a introduir actes que amenacen la imatge positiva de linterlocutor. El marc teòric en què es desenvolupa aquest treball integra aportacions diverses basades en enfocaments teòrics centrats en lús lingüístic. Per una part, la lingüística cognitiva i la teoria de la gramaticalització acullen levolució semanticosintàctica dels marcadors discursius procedents de verbs de percepció. Per una altra, lanàlisi del discurs, i particularment lanàlisi de la conversa i els estudis sobre cortesia lingüística, proporcionen explicacions adients al paper discursiu daquestes formes en el debat electoral. __________________________________________________________________________________________________