With this thesis we attempt to focus on the configuration of social identities nowadays. This processes are characterized by a historical moment in which Western capitalist countries are undergoing deep social transformations. One of the features of these are the destruction and discredit of the social model portrayed by the wellfare state. The rationale and model of neoliberal governance is increasingly featuring economic and working conditions of contemporaneity. At the crossroads of such transformations we have found a privileged arena for research: The Social Guarantee Schemes (SGS). SGS are a particular training scheme in Spain since the early 1990s aimed at young people with no educational qualification norvocational accreditation, and they try to equip them with a level 1qualification. Such schemes are crosscut by the newest forms of governance in our societies, which turns them into a privileged laboratory to observe the search of identity meaning in our time. In order to achieve our aims, we have carried out a series of in-depth interviews with fourteen trainers in SGS. The selection criteria we used attempted to maximize the potential variety of discourses of self-understanding as workers. The interviews allowed us to identify and analyze current discourses for which our perspective was that of social discourse analyses. We performed this approach relying upon the theoretical model developed by Boltanski and Thévenot (1991) and Boltanski and Chiapello (2002), which allowed us to establish the relationships between individual discourses and the context surrounding people eliciting them. The results we obtained show certain discursive diversity despite within an identifiable order. This variety is limited though, as we did not find any trace of critical discourses against or at least questioning the current rationales that justify flexible capitalism, the order that expands nowadays. Rather on the contrary, most discourses proved functional to this new order. This has led us to state the power to coopt different discourses that the new order shows.RESUM Hem pretès amb aquesta Tesi acostar-nos a l'estudi dels noves configuracions identitàries que estan donant-se en un moment històric com l'actual, de profundes transformacions socials en els països occidental-capitalistes. Aquest moment podem caracteritzar-lo pel desmuntatge i desacreditació del model social de l'Estat del Benestar, i per l'auge de les lògiques i models de govern neoliberals. En la confluència d'aquestes transformacions hem trobat un espai privilegiat d'investigació que ens permet estudiar aquestes noves configuracions identitàries: els Programes de Garantia Social PGS-. Els PGS són una ferramenta formativa dirigida a joves entre 16 i 25 anys que no han superat l'educació obligatòria, i tenen un clar caràcter professionalitzador. Aquesta ferramenta educativa està travessada per les noves corrents que transformen la nostra societat, convertint-la en un lloc privilegiat per a observar la recerca de sentit de l'experiència identitària en el nostre temps. Amb aquesta intenció, entre els i les docents dels PGS en vigor al País Valencià en el curs 2001-2002, vam realitzat una sèrie d'entrevistes en profunditat a catorze. El criteri de selecció dels subjectes fou el de maximitzar la varietat potencial de discursos d'autocomprensió com a treballadors i treballadores. Per a aconseguir aquest criteri seleccionàrem docents de bàsica i de taller de set programes, de diferents tipus d'entitats promotores, amb diferents perfils professionals i amb diverses procedències geogràfiques. Realitzades les entrevistes, amb la intenció de localitzar i analitzar els discursos presents, treballàrem el material obtingut des del prisma de l'Anàlisi Social del Discurs. Per a poder establir els vincles entre el que diuen' les persones i el món que ens envolta vam aprofitar l'instrumental teòric plantejat en Boltanski i Thévenot (1991) i Boltanski i Chiapello (2002): la lògica de les ciutats. Aquest marc teòric posa l'èmfasi en dues dimensions del discurs que considerem clau, i que fan d'aquest model un model rellevant i fructífer: situa els discursos en relació amb el sistema econòmic i el moment històric en què circulen -dimensió sociohistòrica dels discursos-, i d'aquesta manera permet comprendre els seus efectes en l'ordre social -dimensió performativa dels discursos-. Els resultats obtinguts ens mostren certa diversitat discursiva dins d'un ordre, és a dir, apareixen diversos discursos no de forma casual, sinó en el marc d'un ordre de possibilitat. A més a més, trobem com aquesta varietat discursiva no duu directament a la presència de discursos crítics amb les noves lògiques de funcionament i de justificació del capitalisme flexible ordre capitalista en què estem immersos actualment-, sinó que en la majoria dels casos ens trobem amb discursos afins o funcionals a aquest nou ordre; posant-se de manifest por últim la capacitat de fagocitació que aquest nou ordre té. __________________________________________________________________________________________________