RESUM Larribada a lestat espanyol de població immigrant ha plantejat una sèrie de qüestions al voltant de la titularitat i el subjecte de drets. Si bé la vinculació entre els drets dels estrangers i els dels ciutadans es posa de manifest, quan es parla de les dones els problemes dels drets desapareixen: parlar de dones immigrades sembla implicar parlar de lestatut de la dona a les diferents cultures, però no a la nostra. Lanàlisi jurídica i política de les implicacions de la llei destrangeria des duna perspectiva feminista crítica està poc desenvolupada, per més que les qüestions que aquest tipus danàlisi revela són importants, tant per a les persones estrangeres com per als ciutadans i ciutadanes. Lestrangeria és un espill de la societat: els models dhome i dona que reflecteix la llei no són importats pels immigrants sinó imposats per nosaltres. Les qüestions i crítiques suscitades pels diferents feminismes són centrals per a aquest debat des de la filosofia política i jurídica: la discussió és el subjecte de drets, de quina manera es defineix i quin marc dactuació dissenyem en funció daqueixa manera dentendre el subjecte particular. He volgut examinar què pot significar fer una anàlisi feminista crítica del dret i el sistema polític i en quina mesura el dret construeix a la dona immigrada com a subjecte subordinat; presentant aquesta construcció com la punta de liceberg del nostre contracte social. La tesi consta de tres parts. La primera, dedicada a la teoria feminista desenvolupada les darreres dècades, assenyala dues grans etapes: el projecte antisexista i el projecte de reconstrucció teòrica i social. La teoria feminista crítica recull tots dos i és el punt de partida ja que reformula el projecte i el subjecte del feminisme en institucionalitzar la diferència entre dones. Aquesta reformulació permet incloure les dones immigrades a lanàlisi a partir del desplaçament del sistema sexe/gènere i creuar-lo amb lestrangeria (un altre sistema de creació jurídica de la diferència). La segona part analitza els instruments danàlisi amb què podem comptar des duna perspectiva feminista per apropar-nos al dret destrangeria. Per tal de minar i modificar els espais de poder, les estratègies i discursos que conformen les relacions socials excloents cal conéixer els instruments (conceptes i categories) que sutilitzen o que impedeixen que les relacions es produesquen en un marc digualtat i llibertat. En el cas de les dones immigrants, em sembla especialment important analitzar dos aspectes o desenvolupar dos perspectives que en faciliten la interpretació: la divisió públic/privat i la masculinitat del dret. La tercera part és una crítica feminista del dret destrangeria. Amb lestrangeria ens posem davant dels problemes del nostre sistema i davant les raons de lexclusió. La clau de lectura de la llei ha estat el sistema daccés als drets: el contracte de treball, el reagrupament familiar, lempadronament i el permís especial de col·laboració amb la justícia. Lobjectiu és posar de manifest com el sistema sexe/gènere travessa lestrangeria a partir de tres situacions protagonitzades per dones immigrants: laccés desigual als drets per la via del treball al inserir-se en treballs feminitzats; laccés subordinat als drets mitjançant el reagrupament familiar amb la qual es renova la ideologia de lespai de la dona, i la necessitat de negar-se dues vegades les treballadores del sexe per poder accedir als drets. Així, els criteris que fem servir per reconéixer una persona subjecte de drets han estat construïts sobre la base de lexclusió de les dones. Si el dret és instrument dexclusió i construeix subjectes exclosos; si la dona immigrada és un no-subjecte de drets, això ens afecta a tots i no sols a elles. ____________________________________________________________________________________________________The thesis considers two subjects: (1) the significance of a critical feminist analysis of law and the political system, and the possible liberating consequences derived from reflecting on matters such as citizenship, the recognition of rights and the end of systems of oppression and (2) the evaluation of the degree to which the law constructs the immigrant woman as a subordinate subject, presenting this exclusionary construction as the tip of the iceberg of our social contract, our juridical and political system, which permits the reinforced exclusion of immigrant women and its silencing. The study, thus, politicizes the situation of immigrant women and tries to explain the reasons for their exclusion, and, in addition, includes a revision of the limitations surrounding gender and citizenship. The work consists of three parts: the starting point is a review of the stages of feminist thought, not only does this aim to clarify debates and positions later considered, but it also acts as a revision of how and from which point immigrant women can be considered in the intended method. The second part presents the instruments of analysis developed by feminist theory with regard to politics and law. The third part applies these instruments to the analysis of the legislation relating to foreigners, showing that the different levels of access to rights by immigrant women is evidence of an incomplete (gendered) citizenship, unequal for women. The analysis proves that law is one of the structures responsible for creating gender difference resulting in a significant difference in the establishment of hierarchies with regards to the enjoyment of rights. This is this can be witnessed in three different situations in which women have a leading role: family reunification, domestic service and prostitution (sex work).