RESUM La tesi de Josep Guia, Principis teòrics i metodològics per a lestudi de les unitats fràsiques en textos versificats. Anàlisi fraseològica de lEspill, consta de cinc capítols, que es poden agrupar en tres parts. La primera part (capítols 1 i 2) es dedica als aspectes teòrics de la Fraseologia, en tant que disciplina lingüística, als processos de formació d'unitats fràsiques i llur inserció en context, així com a consideracions metodològiques per a l'elaboració i l'estudi de corpus fràsics, fets a partir de la presència intertextualitzada de les unitats. Shi inclou un ampli ventall d'exemples en textos poètics medievals de diverses literatures europees. La segona part (capítol 3) té per objecte la presentació de l'Espill, en tant que obra elegida per a l'anàlisi fraseològica, alhora que s'hi aporten puntualitzacions i novetats en el camp de la crítica literària i la indagació de fonts. En particular, shi estableix la temporalitat detallada de la vida de ficció del protagonista-narrador, mostrant alguns anacronismes contextuals, i shi posa de manifest que Lo Cartoixà, traduït al català per Joan Roís de Corella, és una font de lEspill. La tercera part (capítols 4 i 5) recull l'estat de la qüestió, és a dir, la descripció i valoració de les observacions amb interès fraseològic fetes fins avui per crítics, comentaristes i editors de l'Espill (al capítol 4). Al capítol 5, shi fa lanàlisi fraseològica de l'obra, a partir del disseny duna fitxa amb quinze camps: Fragments amb unitats fràsiques, Forma canònica, Definició, Classificació, Quantificació, Modalitat d'inserció, Funció discursiva, Documentació, Traduccions, etc. i lelaboració duna base de dades interactiva, amb 1111 registres, corresponents a les unitats fràsiques extretes de lEspill. A les conclusions, shi troben les principals aportacions de la tesi, entre les quals el mètode de les concordances fràsiques, el model per a lelaboració dun corpus fràsic a partir dun corpus textual i les correccions d'errors en la fixació i interpretació del text de lEspill, derivades de la lectura de Lo Cartoixà i de lanàlisi fraseològica. La tesi duu dos apèndix: l'un, la relació de les unitats fràsiques del corpus, ordenada pels mots clau i amb remissions als registres corresponents de la base de dades; l'altre, la base de dades completa, ordenada segons l'ordre d'aparició de la primera inserció de cada unitat a l'Espill. __________________________________________________________________________________________________The doctoral thesis of Josep Guia, titled Methodological and Theoretical Principles for Studying Phrasal Units in Versed Text: A Phraseological Analysis of Espill, consists of five chapters which are grouped into three parts. The first part, chapters 1 and 2, is dedicated to the theoretical aspects of the Phraseology, as the linguistic discipline, including the process of formation of phrasal units and the ways in which they are inserted in a text, and the methodological considerations needed to extract and study a phrasal corpus. In doing this, Guia looks at intertextualized occurrences of phrasal units and a wide range of examples drawn from European poetic medieval literature. The second part, chapter 3, introduces the Catalan medieval text Espill as the focus of the thesis's phraseological analysis and comments on and contributes to literary criticism and the investigation of primary sources. Guia establishes in detail the chronology of the fictional life of the protagonist-narrator of Espill and discovers several contextual anachronisms. He also claims that Lo Cartoixà, translated to Catalan by Joan Roís de Corella, was a source for Espill. The third part, chapters 4 and 5, looks at the state of the question by describing and evaluating observations of phraseological interest contributed hitherto by critics, commentators, and publishers of Espill (in chapter 4). In chapter 5, analyzes Espill's phrasicon through use of a form consisting of 15 fields. The fields are Fragments Containing Phrasal Units, Canonical Form, Definition, Classification, Quantification, Modes of Insertion, Discursive Function, Documentation, Translations, et cetera. The analysis is further developed through use of an interactive database with 1,111 entries of phrasal units extracted from Espill. The conclusion contains the thesis's principal contributions, including a method to locate and evaluate phrasal units, a model for developing a phrasal corpus using a body of text, and corrections of errors committed in the interpretation and determination of the text of Espill, as found via a close reading of Lo Cartoixà and phraseological analysis. Finally, the thesis contains two appendices. The first lists Espill's phrasal units, which are ordered by keyword and are referenced to corresponding entries in the database. The second is the database in its entirety, ordered according to each unit's order of appearance in Espill.