A causa, d’una banda, de la creença en la relació existent entre el joc en l’edat infantil i la preparació per a l’edat adulta o predicció de comportaments futurs, i de l’altra dels postulats que proclamen la protecció a la infància, comença a cobrar un auge important a principis de segle xx un corrent de pensament pedagògic que advoca per la vigilància i cura dels jocs dels xiquets. Es pretén apartar la infància de jocs considerats inadequats o perillosos moralment i social, motiu pel qual els educadors alcen la veu d’alarma sobre els jocs i joguets bèl·lics o de guerra que, amb anterioritat, havien defensat per considerar-los formadors del patriotisme i propis per a l’enfortiment físic dels més menuts. Per a poder observar els canvis ideològics en les concepcions pedagògiques de l’època, a continuació assenyalem breument alguns traços sobre l’evolució que transcorre des del foment de jocs de guerra o militars, fins al desenvolupament d’una educació lúdica per a la pau, passant per unes polítiques pedagògiques de caràcter proteccionista i prohibicionista.