L'any 2009 es van complir 30 anys de la publicació del llibre The Ecology of Human Development d'Urie Bronfenbrenner (1917-2005). Aquesta obra va signifi car la síntesi del pensament d'aquest autor, que ja havia esbossat en textos anteriors, i el punt de referència d'una teoria estimulant sobre el comportament humà. La idea bàsica de Bronfenbrenner és que el desenvolupament de l'individu es troba condicionat per les característiques dels entorns en què té lloc, és a dir, l'ésser humà es «fa» en interacció dinàmica amb els seus contextos i en el marc de les relacions entre aquests. Malgrat la rellevància teòrica i metodològica d'aquesta aportació, continua resultant poc coneguda per a una majoria de psicòlegs ubicats en els models cognitivistes de tipus individualista i aïllacionista. En aquest article es repassen, primerament, els antecedents principals de la teoria ecològica del desenvolupament, per a, posteriorment, exposar les aportacions més destacades d'aquesta teoria a la comprensió de l'ésser humà i el seu comportament.