Starting with the concept of interior exile and with the autobiographical literature as source privileged source for the study of the purge teacher’s interior exile, the article penetrates into what qualitatively and quantitatively the pro-Franco repression undertaken against the Teaching, supposed. On the other hand, understanding that the study of the interior exile connects with the recovery of historical memory, an evaluation of the ethical exigency and of the moral restitution that it endures, is done. After this introduction, the diverse forms under which the interior exile can appear are examined: jail, preventive autoexile, professional exile (discharge of improper works for the professional preparation that the Teaching had received, professional destination with the consequent social fragmentation, marginalization in school, professional and social harassment, familiar exile, the exile of professional ideals, and the new political and pedagogical learning to which the teachers are obliged. The article finishes recapturing the importance of memory and the moral obligation that we contract with it, as well as with a last evaluation of what this new learning supposed for the survival of new generations.Partint del concepte d’exili interior i de la literatura autobiogràfica com a font privilegiada per a l’estudi de l’exili interior dels mestres i les mestres depurats, l’article s’endinsa en el que va suposar qualitativament i quantitativament la repressió franquista empresa contra el magisteri. D’altra banda, entenent que l’estudi de l’exili interior connecta amb la recuperació de la memòria històrica, es fa una valoració de l’exigència ètica i de la restitució moral que comporta. Després d’aquesta introducció, s’examinen les diverses formes en què es va manifestar l’exili interior: la presó, l’autoexili preventiu, l’exili professional (acompliment de treballs impropis a la preparació professional del magisteri, el desànim pedagògic i el trasllat forçós de destinació professional amb la seva conseqüència de desvertebración social), la marginació a l’escola, l’assetjament professional, la fustigació social, l’exili familiar, el bandejament de l’ideal professional i el nou aprenentatge polític i pedagògic a què es veuen obligats els mestres. L’article acaba reprenent la importància de la memòria i l’obligació moral que hi establim, així com una última valoració del que va suposar per a les noves generacions aquest nou aprenentatge per a la supervivència.Partiendo del concepto de exilio interior y de la literatura autobiográfica como fuente privilegiada para el estudio del exilio interior de los maestros y maestras depurados, el artículo se adentra en lo que supuso cualitativa y cuantitativamente la represión franquista emprendida contra el Magisterio. Por otra parte, entendiendo que el estudio del exilio interior conecta con la recuperación de la memoria histórica, se hace una valoración de la exigencia ética y de la restitución moral que comporta. Tras esta introducción, se examinan las diversas formas que reviste el exilio interior: la cárcel, el autoexilio preventivo, el exilio profesional (desempeño de trabajos impropios a la preparación profesional del Magisterio, el desaliento pedagógico y el traslado forzoso de destino profesional con su consecuencia de desvertebración social), la marginación en la escuela, el acoso profesional, el hostigamiento social, el exilio familiar, el destierro del ideal profesional y el nuevo aprendizaje político y pedagógico al que se ven obligados los maestros y maestras. Termina el artículo retomando la importancia de la memoria y la obligación moral que contraemos con ella, así como una última valoración de lo que supuso para las nuevas generaciones ese nuevo aprendizaje para la supervivencia.