Fa aproximadament dues dècades, el concepte de capital social va ser integrat al debat i discurs sobre el desenvolupament, en termes d'un actiu de cooperació, reciprocitat i confiança, present en normes i valors, i en les relacions socials de certs grups. El concepte de capital social guarda relació amb la necessitat d'aprehendre en un sol concepte un conjunt de dimensions de la interacció col·lectiva, en les quals els individus s'han de situar a fi d'estructurar una interacció amb sentit i establir-se com a persones en la trama de normes i valors morals que constitueixen i construeixen la comunitat i la societat que es viu. Així, doncs, el capital social de forma implícita porta associada l'existència d'una xarxa de relacions socials, la qual inclou tant les relacions formals com les informals. L'objectiu d'una xarxa és mantenir el flux d'informació, i atesa l'heterogeneïtat dels interessos i objectius dels participants, articular-se amb la finalitat de desencadenar fets polítics i socials de transcendència local, regional, nacional o internacional. El concepte de capital social, després del seu desenvolupament en un ampli conjunt de ciències socials, permet aprofundir en la comprensió de determinats fenòmens empresarials. La generació de confiança, que deriva dels comportaments en relacions repetides, constitueix un factor rellevant per a explicar el potencial d'una empresa en el desenvolupament d'innovacions.