L'estudi psicosocial sobre la conducta antisocial i la crueltat dels éssers humans reconeix l'existència d'una representació deshumanitzadora de l'altre. El propòsit d'aquest article és presentar els avanços empírics en l'estudi de la infrahumanització, com a atribució diferencial de sentiments en l'endogrup i en l'exogrup. Atès que els sentiments 'per exemple, l'amor, l'esperança, el menyspreu, el ressentiment' es consideren emocions exclusivament humanes, les persones no sols atribueixen més sentiments a l'endogrup que no als exogrups, sinó que neguen a aquests últims la capacitat de vivenciar-ne. Ara oferim, en primer lloc, una descripció de les distintes perspectives que s'han utilitzat per a estudiar la deshumanització. En segon lloc, es presenten les conclusions derivades de les investigacions empíriques sobre la infrahumanització. Finalment, es tracen les diferències entre deshumanització i infrahumanització, se'n presenta una síntesi i es fan algunes propostes per a futures intervencions.