Lacertid lizards exhibit striking and highly variable ornamental colourations that have long attracted the attention of biologists, but recent studies have tended to downplay their potential role as communicative signals. The first aim of this thesis has been to study colour perception in lacertid lizards, including the possibility that they may be able to perceive the near ultraviolet portion of the electromagnetic spectrum (UVA). Based on this information, I conducted an in-depth study of lacertid colouration patterns, their evolution, and their role in relation to crypsis and communication. Results indicate that lacertids have a tetrachromatic colour vision system, with a cone receptor that is sensitive to UVA light. Colour perception in lacertids therefore extends over the 300-700 nm range of wavelengths. Using objective techniques for colour determination and analysis, I found that lacertid colourations are more variable and complex than the human eye reveals. Based on a phylogeny of lacertids, I used methods of character reconstruction for tracing the evolution of the main lacertid colour characters and I have proposed what was the colour pattern of the ancestral lacertid (which was formed by brown dorsal colouration, white ventral colouration and ultraviolet eyespots). Throughout their evolution, some linages of Lacertidae acquired new chromatic characters (especially in the Euroasiatic clade Lacertini), while other linages lost or simplified some of their colour patches (especially in the African clade Eremiadini). Spectrophotometric results on present species and historical analyses force us to rethink and reanalyse many of the conclusions arrived at in previous studies of lacertid colouration. Conspicuous colourations of lacertids seem to fit assumptions about the design of animal signals. Namely, they contain information about individual quality and their location in the lizards’ ventral and ventrolateral surfaces makes them especially detectable for their primary receivers (i.e. conspecific lizards) and difficult to detect for most of their predators. Pigmentary and structural found on these surfaces allow the transmission of complementary information and their combined effect increases the general conspicuousness of the colour patterns. Whereas dorsal colourations are designed by selective pressures relating to camouflage, a phylogenetic comparative analysis strongly suggests that conspicuous colourations are designed for their role as chromatic signals and are under selective forces relating to intrasexual selection, which results in a prominent sexual dichromatism in those species in which intrasexual selection is stronger.Encara que els llangardaixos de la família Lacertidae mostren unes coloracions ornamentals molt cridaneres i variables, els estudis recents han tendit a menystenir la seua funció potencial per a la comunicació. El primer objectiu d’aquesta tesi ha estat l’estudi de la percepció del color per part dels lacèrtids, incloent la possibilitat que puguen ser capaços de percebre la porció ultraviolada pròxima (UVA) de l’espectre electromagnètic. Basant-nos en la informació obtinguda al respecte, he realitzat un estudi en profunditat del patró de coloració dels lacèrtids, la seua evolució i el seu paper en la cripsi i la comunicació. Els resultats obtinguts indiquen que els lacèrtids tenen una visió en color tetracromàtica, amb un con sensible a la llum UVA. Per tant, la percepció del color en els lacèrtids s’estén entre els 300 i els 700 nm. Emprant tècniques objectives per mesurar i analitzar el color, he trobat que les coloracions dels lacèrtids són molt més variables i complexes del que observem a ull nu. Basant-me en la filogènia dels lacertids, he emprat mètodes de reconstrucció dels caràcters ancestrals per traçar l’evolució de les coloracions principals dels lacèrtids i he proposat quin seria el patró de coloració del lacèrtid ancestral (que estava constituït per una coloració dorsal marró, una coloració ventral blanca i la presència d’ocels ultraviolats). Al llarg de la seua evolució, alguns llinatges adquiriren nous caràcters cromàtics (especialment dins del clade euroasiàtic Lacertini), mentre que altres llinatges perdrien o simplificarien alguns caràcters de color (especialment en el clade africà Eremiadini). Els resultats espectrals amb les espècies actuals i les anàlisis històriques ens duen a replantejar i reanalitzar moltes de les conclusions extretes dels estudis precedents sobre la coloració dels lacèrtids. Les coloracions conspícues dels lacèrtids compleixen les assumpcions sobre el disseny dels senyals. Això és, contenen informació sobre la qualitat individual i la seua localització en les superfícies ventral i ventrolateral les fan especialment detectables per als receptors primaris (i.e. llangardaixos conespecífics) i dificulten la seua detecció per part dels depredadors. Les coloracions pigmentàries i estructurals que trobem en aquestes superfícies permeten la transmissió d’informacions complementàries i la seua combinació incrementa la conspicuïtat general dels patrons de coloració. Mentre les coloracions dorsals estan dissenyades per pressions selectives relacionades amb el camuflatge, l’anàlisi comparada suggereix que les coloracions conspícues estan dissenyades per la seua funció com a senyals cromàtics i es troben sota pressions selectives relacionades amb la selecció intrasexual, la qual dóna com a resultat un marcat dicromatisme sexual en aquelles espècies en què la selecció intrasexual és major.