L'objectiu de la investigació ha consistit en saber qui van ser els membres de l'orde militar valenciana durant una important etapa de la seua història. És a dir, determinar quins homes van lluir la creu de Sant Jordi -pròpia també de Montesa- en el moment de la seua incorporació a la Corona en 1592, per a continuació conéixer quins van ser els agraciats amb l'hàbit des de l'assumpció del govern per Felipe II fins a la mort de l'últim Àustria l'any 1700. A fi d'obtenir un catàleg el més complet possible dels montesians que van accedir durant tot el segle XVII. Tot això, tenint sempre present la situació de la institució en el moment de la incorporació i la seua evolució fins a la fi del Sis-cents. Aquest catàleg, que podria completar en part el que no va poder editar en el seu moment fra Hipólito de Samper (1633-1700), el cronista montesià per excel•lència, intenta, en conseqüència, caracteritzar a tots els membres de Montesa -cavallers, religiosos i barbuts- en la citada etapa. Donant compte, per suposat, de la seua trajectòria dins l'Orde. La investigació ha pretès així mateix, finalment, explicar algunes de les particularitats de la hermana pequeña de les ordes militars hispàniques durant aquest període, doncs la seua adscripció exclusiva al regne de València, la vinculació amb el Consell d'Aragó i no amb el de Órdenes Militares, la seua participació en la política general del Regne a través de les Corts, i la presència dels seus membres en els diferents organismes de govern regnícola -Reial Audiència, estaments, governs municipals, etc-, doten a la institució d'una singularitat ben palesa, també quan s'havia consolidat ja la incorporació i calia parlar ja no de Maestre, sinó d'Administrador Perpetuo. Després de narrar de forma clara i precisa la història de l'Ordre des de la seua fundació en 1319, l'autor descriu el nou organigrama de govern de la institució a partir de la seua incorporació a la Corona, per continuar amb les vicissituds posteriors fins a l'any 1700. Finalment, a través de fitxes individualitzades, es dona compte dels 431 cavallers, 205 religiosos i 25 frares barbuts protagonistes de la Montesa del segle XVII.The objective of the research has been to know who were the members of the Military Order Valencia during an important phase of its history. That is, determine which men wore the cross of St. George-own-Montesa also at the time of its incorporation to the Crown in 1592, then to know what were the blessed with the habit since the inauguration of the government by Felipe II to the death of the last Austria 1700. To obtain a catalog as complete as possible of montesianos who accessed throughout the seventeenth century. All this, bearing in mind the situation of the institution at the time of incorporation and its evolution to the end of the Six Hundred. This catalog, which in part would complete the editing could not at the time of Hippolytus frey Samper (1633-1700), the quintessential chronicler montesiano, try, therefore, to characterize all members of Wild-knights, religious and bearded - in said step. Realizing, of course, of his career within the Order. Research has also sought to finally explain some of the peculiarities of the little sister of Hispanic orders during this period, as their exclusive allegiance to the kingdom of Valencia, the link with the Council of Aragon and not to the military orders, their participation in the general policy of the Kingdom through the courts, and the presence of its members in the various government agencies regnícola-Real Audiencia, estates, municipal, etc-, endow the institution of a very unique patent also when it had consolidated the incorporation and no longer had to talk to Master, but Perpetual Administrator. After narrating in a clear and accurate history of the Order since its founding in 1319, the author describes the new structure of governance of the institution from its incorporation to the Crown, to continue with the subsequent vicissitudes until 1700. Finally, through individual tabs, realizes the 431 men, 205 religious and 25 freyles Montesa bearded players in the seventeenth century.