Manual del laboratori de física. Grau en Farmàcia
Mostra el registre complet de l'element
Visualització
(420.2Kb)
|
|
|
|
|
|
Pedrós Esteban, Roberto
|
|
Aquest document és un/a Learning object exercici, creat/da en: 2012
|
|
El Manual del Laboratori de Física és el document bàsic que s’utilitza per a la docència del Laboratori de Física en el grau de Farmàcia. Està estructurat en 8 pràctiques de laboratori que es fan de dos en dos en sessions de 4 hores. En elles l’estudiant pren contacte amb allò que és la rutina d’adquisició de dades, el concepte de desviació, error, exactitud i precisió. L’estudiant ha d’aprendre també l’anàlisi de les dades i la interpretació dels resultats. S’hi introdueix també el concepte de model físic que s’utilitza amb una doble finalitat:
1) Explicar la relació entre les variables implicades.
2) Predir esdeveniments futurs.
La distribució de les pràctiques és la següent.
Pràctica 1: Mesura de densitat de sòlids.
L’objectiu és la determinació de la densitat, amb el seu error, de sòlids irregulars a partir de l’espenta que apareix en submergir-los en aigua. Comparació dels resultats amb els valors tabulats i discussió dels resultats.
Pràctica 2: Mesura de densitat de líquids.
L’objectiu és determinar la densitat de diferents dissolucions d’aigua i sal comuna mitjançant el principi d’Arquimedes. Relacionar matemàticament la densitat i la concentració en sal. Fer prediccions de concentració en sal a partir de la densitat i verificar-les.
Pràctica 3: Mesura de viscositat: fluids newtonians.
L’objectiu és determinar la viscositats de fluids newtonians mitjançant el viscosímetre de Cannon-Fenske, per comparació amb la viscositat de l’aigua. Comparació dels resultats amb els valors tabulats i discussió dels resultats.
Pràctica 4: Mesura de viscositats: fluids no newtonians.
L’objectiu és la mesura de la viscositat de dos fluids i determinació del caràcter newtonià o no newtonià.
Pràctica 5: Mesura de tensió superficial: mètode del comptagotes.
Determinar la constant d’un estalagmòmetre. Obtenir la tensió superficial d’un líquid problema a partir de la de l’aigua. Comparació dels resultats amb els valors tabulats i discussió dels resultats.
Pràctica 6: Llei de refredament de Newton.
L’objectiu és comprovar la llei del refredament. Predir l’evolució de la temperatura d’un sistema durant el refredament d’aquest.
Pràctica 7: Mesures de so: sonòmetre.
L’objectiu és mesurar el nivell de soroll en diversos llocs del campus i analitzar-ne els resultats. Mesurar l’atenuació del soroll en travessar un porta. Dur a terme la mesura del so de successos puntuals i interpretar-los.
Pràctica 8: Mesura d’índexs de refracció.
L’objectiu és determinar l’índex de refracció de diverses dissolucions d’aigua i sucre. Predir el contingut en sucre d’una dissolució a partir de la mesura de l’índex de refracció i validar-ne la predicció. Determinar el contingut en sucres d’un suc comercial.
Les pràctiques estan distribuïdes en 4 sessions. Les sessions s’imparteixen en subgrups reduïts (de 16 estudiants) amb un professor assignat a cada subgrup. Per a cada pràctica, la parella ha de presentar un informe o memòria on s’arrepleguen les dades experimentals i el tractament d’aquestes (errors, gràfiques, ajustos), així com les conclusions a les quals s’arriba. S’emfatitzarà la utilització de programes informàtics per al tractament de les dades (fulls de càlcul), especialment durant les sessions de pràctiques amb els ordinadors disponibles en el laboratori mateix.
|
|
El manual forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València. |
|
Veure al catàleg Trobes
|
Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)
Mostra el registre complet de l'element