- Inici
- Investigació
- e-prints
- 51 - Antropologia
- Visualitza element
IMPORTANT: Aquest repositori està en una versió antiga des del 3/12/2023. La nova instal.lació está en https://roderic.uv.es/
Antropologia i sabers antropològics
Mostra el registre parcial de l'element
| dc.contributor.author | Sánchez Peris, Francesc Josep | |
| dc.date.accessioned | 2013-01-07T08:45:31Z | |
| dc.date.available | 2013-01-07T08:45:31Z | |
| dc.date.issued | 2013 | |
| dc.identifier.uri | http://hdl.handle.net/10550/25462 | |
| dc.description | El document forma part dels materials docents programats mitjançant l'ajut del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València. | es_ES |
| dc.description.abstract | L’antropologia és la més ambiciosa de les ciències que s’ocupen de l’humà. Sempre s’ha definit pel seu caràcter eclèctic i per l’amplitud del seu objecte i de les metodologies que s’apropen al seu estudi. Coincidint amb aquesta diversitat, l’antropologia s’ha desenvolupat de forma diferent a les àrees geogràfiques i des de diferents supòsits teòrics. Com a ciència, l’antropologia va començar en el segle XIX des del sorprenent descobriment no ja només dels pobles estranys i llunyans i del relat dels seus costums exòtics, tal com els descrivien els viatgers i descobridors convertits en antropòlegs improvisats (fent etnografia), sinó fonamentalment de l’anàlisi del paral·lelisme i de les analogies que podien derivar-se de la comparança entre aquests pobles exòtics i el poble d’origen dels viatgers i descobridors, generalment pertanyents a Occident i, en particular, a Europa. En la seua accepció singular, el terme cultura s’empra per referir-se al cultiu de l’específicament humà com a manifestació del desenvolupament i perfeccionament de l’home. I quan s’empra la paraula cultura en l’accepció que admet el seu ús en plural, llavors es refereix a la situació social concreta en què viu un individu i el conjunt dels seus productes: és a dir, un àmbit humà en un espai i temps determinats, i així cal parlar de cultures primitives, de la cultura asteca o la grega, etc. L’explicació del perquè de la diversitat cultural pot realitzar-se atenent dos factors: el primer es fonamenta en la consideració de la natura del món físic, i el segon en l’analisi de la natura humana. (García Amilburu 1996: 98).Encara que en el seu començament l’antropologia considerava com a legítim camp d’estudi totes les cultures de tots els temps, en la pràctica els antropòlegs van acabar ocupant-se de les cultures exòtiques i d’escala menuda, no occidentals. A això va contribuir, possiblement, que a mitjan segle XIX la sociologia i altres ciències socials aparegueren com a camps d’estudi preocupats pels individus i les institucions de la societat occidental, sense mostrar més interès per conèixer com es desenvolupaven les institucions, l’economia, les relacions socials, etc. entre els pobles primitius. Sorprèn que, fins i tot, en els inicis alguns antropòlegs que feien etnografia no eren antropòlegs de camp, ni tenien la convicció de la necessitat de dur a terme els dits estudis sobre el terreny. En aquest sentit, és cèlebre la frase de Sir James Frazer; quan li van preguntar si havia vist algun d’aquells primitius sobre els costums dels quals tant escrivia, va replicar contundentment: «No ho permeta Déu» (Beattie 1970). El mateix Tylor mai va realitzar un treball de camp sistemàtic, si bé va viatjar a algunes de les regions «no civilitzades» que va estudiar de Mèxic, el sud-oest dels Estats Units, etc., encara que va mantenir ferma la seua dedicació intel·lectual a l’estudi i comprensió de les cultures exòtiques. Des d’aquesta perspectiva, el món «primitiu» apareixia com el marc comparatiu adequat que permetia aprehendre «una mica» la natura humana. Així, McLennan encunyava el terme de totemisme i descobria que, almenys en aparença, el totemisme dels indis algonquins descrit per John Long es veia reproduït entre els aborígens australians. O que el xamanisme de les tribus tunguses siberianes es veia reproduït entre els indis tupinambes o guaranís. | es_ES |
| dc.description.abstract | Anthropology is the most ambitious science dealing with human beings. It has always been defined by its eclectic nature and breadth of its subject matter and methodologies that approach to their study. Coinciding with this diversity, anthropology has developed differently in the geographic areas and from different theoretical assumptions. As a science, anthropology began in the nineteenth century from the surprising discovery not only because of alien peoples and distant and exotic customs of the story, as described by travelers and explorers turned into makeshift anthropologists (Doing Ethnography) but essentially the analysis of parallelism and analogies that could be derived from comparisons of these exotic villages and the town of origin of travelers and discoverers, usually with the West, particularly in Europe. In his singular sense, the term culture is used to refer specifically to the culture of the human as a manifestation of the development and improvement of man. And when the word is used in the sense of culture that supports its use in the plural, then refers to the specific social situation in which an individual lives and all of its products is a human in space and given time, and so we must talk about primitive cultures, the Aztec culture or Greek, etc.. The explanation of why cultural diversity can be performed attending two factors: the first is based on the consideration of the nature of the physical world, and second in the analysis of human nature. (Garcia Amilburu 1996: 98). Though his early anthropology considered as a legitimate field of study all the cultures of all time, actually ended anthropologists taking care of exotic cultures of small-scale, non-Western. In this contributed possibly to mid-nineteenth century sociology and other social sciences appeared as a field of study concerned individuals and institutions of Western society, without showing more interest in learning how to develop the institutions, the economy, social relations, etc.. among primitive peoples. Surprising that, even in the early anthropologists who did some ethnographic field anthropologists were, or had the conviction of the need to carry out these studies in the field. In this sense, it is the famous phrase of Sir James Frazer, when asked if he had seen any of those primitive customs on both of which he wrote, he replied bluntly: "I do not allow God" (Beattie 1970). Tylor himself never conducted a systematic fieldwork, although he traveled to some of the regions 'uncivilized' who studied in Mexico, the southwestern United States, etc.., Although it maintained its firm commitment intellectual study and understanding of exotic cultures. From this perspective, the world of "primitive" appeared as the comparative framework allowing adequate grasp "a little" human nature. So McLennan coined the term totemism and discovered that, at least in appearance, the Algonquian Indians totemism described by John Long looked reproduced among Australian Aborigines. Or the tribes tunguses Siberian shamanism was seen among Indians Tupinambis reproduced or Guarani. | en_US |
| dc.language.iso | ca | es_ES |
| dc.subject | antropologia de l'educació | es_ES |
| dc.subject | teoria de l'educació | es_ES |
| dc.title | Antropologia i sabers antropològics | es_ES |
| dc.type | journal article | es_ES |
| dc.subject.unesco | UNESCO::ANTROPOLOGÍA::Antropología cultural | es_ES |
| dc.subject.unesco | UNESCO::PEDAGOGÍA | es_ES |
Visualització
(386.6Kb)
Aquest element apareix en la col·lecció o col·leccions següent(s)
-
51 - Antropologia [41]