El teorema de Pitàgores és un contingut fonamental en l’assignatura de matemàtiques en el currículum d’Educació Secundària. Per tal de conèixer els continguts concrets que pertoquen a este curs, analitzem el que s’establix per Reial Decret al currículum oficial de l’Estat i al de la Comunitat Valenciana. Tindrem també en compte els continguts dels cursos anteriors i posteriors per tal d’evitar repeticions o insuficiències en la matèria. En el primer curs d’ESO s’estudia la fórmula i s’utilitza per a calcular el valor d’un costat d’un triangle rectangle coneguts els altres dos. En segon es demostra esta fórmula i s’utilitza per a determinar l’àrea de polígons; determinar si un triangle és rectangle, acutangle o obtusangle; calcular la diagonal d’un rectangle; calcular l’altura d’un triangle isòsceles (i per tant també equilàter); i calcular l’apotema d’un polígon regular. En cursos posteriors s’aplica a altres conceptes com les raons trigonomètriques. És un concepte que és molt utilitzat i que si els alumnes l’estudien de memòria sense entendre’l prompte se n’obliden, en canvi, si l’aprenentatge és significatiu, el recordaran i seran capaços d’aplicar-lo. Al llarg de la història s’ha demostrat de moltíssimes maneres diferents però, quina de totes elles és la més adequada per als alumnes de secundària? Quina pot servir al mateix temps perquè no se’ls oblide i l’entenguen? Pretenem elaborar una proposta d’ensenyança per al famós teorema de Pitàgores en segon de l’ESO i per a aconseguir-ho hem organitzat el treball en diferents etapes. En primer lloc fem un xicotet recorregut per conegudes teories i models que resultaran el marc teòric d’este treball. Les idees bàsiques que ens han permet desenvolupar este treball es citen a continuació al mateix temps que es fa una breu descripció de cadascuna d’elles. Es tracta de teories i conceptes com el Model de Raonament Geomètric de Van Hiele, la teoria de formació de conceptes matemàtics de Vinner, la importància de la demostració, la visualització, el treball en equip o la fenomenologia de Freudenthal. Totes aquestes idees són la base del present treball i per tant, més endavant, establirem la relació entre este marc teòric i la proposta elaborada. Posteriorment analitzem la literatura tant de didàctica en general com d’estratègies i propostes d’ensenyança que hi ha per a ensenyar este teorema. En segon lloc, tractem de determinar aquella estratègia que ens pareix més raonable tenint en compte el nivell cognitiu dels alumnes i per a això elaborem un pre-test i l’analitzem. Es va preparar el test amb la intenció de determinar en quin nivell es trobava cada alumne per a determinar per un lloc el nivell general a partir del qual adaptar la proposta d’ensenyança i per un altre lloc el nivell d’aquells alumnes que, lluny del nivell general o majoritari, necessita d’atenció especialitzada bé per tindre un nivell inferior a la resta, bé per tindre’l superior. En tercer lloc, reunim una sèrie de tasques que permetrà que els alumnes afiancen el concepte i l’apliquen. Esta proposta d’ensenyança es posa en pràctica i es recullen les experiències obtingudes. Finalment, este treball no pretén ser el manual amb la resposta per a tots els mals, la proposta d’ensenyança no és una ferramentes rígides sinó tot al contrari: són estratègies que han d’anar adaptant-se a les necessitats de cada grup, del centre, del professor, dels coneixements previs comuns a tots els participants, del temps de qué es disposa, etc.