Els qui treballem en microbiologia no podem queixar-nos de ser particularment incompresos pel públic en general: a diferència del bosó de Higgs, la teoria de les cordes o la prima de risc, tothom té una idea relativament acurada de què és un bacteri. Per si de cas, donem algunes dades sobre els microorganismes: són formes de vida unicel·lulars; amb tota probabilitat les primeres formes de vida a aparèixer sobre el nostre planeta; són molt menuts (l’espessor d’una ungla i un bacteri són, proporcionalment, com el Grand Canyon i un humà) i hi són pertot arreu. Hi ha espores fúngiques i bacteris a l’aire, a l’aigua, al sòl i damunt tots els éssers vius. Estem literalment coberts per bacteris, de manera que el nombre dels que tenim a sobre és molt superior al de les nostres pròpies cèl·lules. En tenim vora mil espècies diferents al nostre intestí, i quan anem al lavabo, hi deixem bacteris en nombres astronòmics: la meitat del pes dels excrements són bacteris i altres microorganismes. Hi ha bacteris a les fosses marines i també a les fumaroles volcàniques de les dorsals oceàniques; hi ha bacteris a l’Antàrtida, sota tones de gel, i bacteris en fonts termals, que viuen i es reprodueixen en aigua bullent+... Hi ha bacteris i fongs que són patògens, causants d’epidèmies en animals i humans. El còlera, la lepra, la tuberculosi o les plaques a la gola després d’un refredat són causades per bacteris; les micosis cutànies de les piscines, les produeixen fongs. Però hi ha un nombre igualment elevat de microorganismes beneficiosos, que ajuden a combatre els insectes, degraden matèrica orgànica i en permeten el reciclatge o participen en la producció d’un gran ventall d’aliments, des del iogurt (densíssima sopa bacteriana) fins al pa (fet à l’ancienne, amb massa mare barreja de bacteris làctics i de llevats o rents). Els llevats són un grup particularment interessant de fongs unicel·lulars que s’associen sovint amb els bacteris en molts processos (com el pa+ abans esmentat). El rei dels llevats és, sens dubte Saccharomyces cerevisiae, el rent o llevat de la cervesa; agent responsable d’aquesta beguda, però també del vi i el pa (avui dia i malauradament, només es fa pa amb llevat i no amb bacteris; el gust se’n ressent).