En aquest article ens ocupem de caracteritzar els moviments socials de les darreres dues dècades al País Valencià i analitzem les estratègies de comunicació per mitjà d'una selecció de conflictes. Escollim un grup actiu en tot o gairebé tot el període per a cada àrea principal de conflicte i n'establim la participació en els conflictes i movilitzacions a nivell local, de país i global. Llavors, considerem les relacions i posicions quant als esclats multitudinaris que s'han esdevinguts en la darrera dècada: no a la guerra en 2003, 11-14M al 2004 i 15M el 2011. Quant a la metodologia centrem l'anàlisi en tres nivells: 1) documental, 2) comunicació interna i alternativa: recursos TIC, analisi etnogràfica, 3) posicionament de la premsa de referència en València. D'aquesta manera podem establir la reelaboració discursiva que efectuen els Media i l'impacte sobre els moviments (analisi de feedback i biaix). Una nova perspectiva emergeix la qual incorporen al seu ventall d'accions els actors més qualificats i que podríem anomenar l'estrutura de les oportunitat mediàtiques.