El regionalisme anticatalanista2 ha sigut un factor cabdal en la construcció de la identitat valenciana autonòmica, fins al punt d’haver esdevingut hegemònic, si més no parcialment i ha condicionat les relacions entre valencians i catalans i, sobretot, entre els valencians, ja que ha afectat a les definicions de la identitat col· lectiva. Des de la transició democràtica, a partir d’elements previs però amb una formulació nova, sorgí i es desenvolupà fins al punt de condicionar la valencianitat i, per tant, la política valenciana. Es coneix com “blaverisme”3 i és un moviment polític espanyolista, regionalista i conservador que fa de l’anticatalanisme la raó principal de ser però que revesteix aquest d’autoctonisme, és dir, es fa passar com “valencianista” i, en aquest sentit, és un anticatalanisme específic. Té com a objectiu ocupar el poder a partir de l’estratègia populista i d’un discurs que reinventa la tradició i la identitat regional i que és funcional per construir una regió plenament integrada a Espanya.