|
Envelliment, celibat i masculinització són trets característics de les poblacions rural. La causa n'és l'absència relativa de dones, la qual cosa amenaça la sostenibilitat social de les poblacions perifèriques. El procés migratori sembla iniciar-se en una decisió particular, espontània, tot i que és un procés social complex, un epifenòmen, que cal situar en conflictes objectius, exteriors i anteriors. D’una banda, la disposició a mudar d’hàbitat i d’habitus, es relaciona amb la posició ocupada en la jerarquia social, atès que la pressió varia segons els llocs de l’estructura social (Pérez Díaz, 1971). Les migracions expliquen les relacions de conflicte entre el camp i la ciutat i la fugida femenina és una expressió de les desigualtats socials, territorials i de gènere. Les estructures simbòliques de dominació determinen les representacions de la realitat, conformen identitats i condicionen les estratègies i els projectes particulars de vida. La conversió col•lectiva a l'estil de vida urbana és el resultat de la internalització dels valors dominants. Gènere i ruralitat són construccions socials que muden amb el temps i en l'espai. Aquesta dimensió subjectiva de les migracions rurals, els motius del desarrelament, és l'objecte central d’estudi en aquesta tesi doctoral realitzada sobre dones de pobles perifèrics que migraren a l'àrea metropolitana de València. Mitjançant l'anàlisi de les representacions del poble i de la ciutat, l'observació de les trajectòries, els comportaments i les actituds, aquesta recerca en descriu una variabilitat de raons i discursos, presentant una tipologia de dones (resistents, modernes o urbanes). Les dades exposades indueixen a pensar que les dones de poble ja no se senten inferiors a les urbanes, la qual cosa significa una ruptura en la dominació simbòlica en les relacions urbano-rurals.
|