Aquesta tesi vol ser, l'anàlisi, l'ordenació i la constatació d'una sèrie d'hipòtesis motivades per una sèrie de reflexions que se m'han plantejat en el meu quefer quotidià com a educador d'un museu vinculat a la ceràmica en l'àmbit de la Comunitat Valenciana i que a més, entren en consonància amb les tesis que manté el grup de recerca CREATIVA de la Universitat de València del qual formo part. Així, doncs, amb el títol Activitats educatives dels museus de ceràmica valencians. Estratègies del professorat, he tractat de situar aquestes activitats dels museus de ceràmica valencians en el panorama actual que defensen les últimes tendències en educació artística i quina es la utilització que els mestres de primària de l’àmbit valencià en fan d'elles. Mitjançant l'estudi de casos i motivat per una sèrie de reflexions, aniré donant resposta a les hipòtesis prèvies formulades que es defineixen dintre d’un marc de contextos determinats que caracteritzaré també en els capítols posteriors. Els museus hui en dia s'han convertit en espais conceptuals, ja no son aquells espais físics contenidors d’objectes solament admirats per una elit minoritària. De mica en mica s’han obert i s’han adaptat a la cada vegada més canviant societat. I poc a poc, s'han convertit, per suposat, en els còmplices idonis per als col·legis de primària en matèria d'educació artística. En els últims anys estos nous espais educatius han sofert una contínua evolució i preocupació per tal d'adaptar-s’hi i fer front als corrents educatius canviants i a la cada vegada major demanda dels centres escolars que de forma massiva l'utilitzen com a una eina mes de treball per respondre a les exigències de continguts i objectius dels currículums escolars. Aquest fet ha despertat la curiositat en l’àmbit universitari i poc a poc s’ha anat introduint com a matèria susceptible de ser estudiada i analitzada. La Universitat de València en els últims anys, s'ha posicionat com a capdavantera a nivell estatal a l'hora d’investigar esta relació que s'estableix entre els museus i les escoles. A través de seminaris, cursos de postgrau, congressos i investigacions, aquesta institució s'ha introduït en els debats internacionals sobre la funció educativa que desenvolupen el centres museístics. En com les ultimes tendències en matèria d'educació artística miren cap a les tesis que és deriven de la Cultura Visual, darrere de cada imatge hi ha una cultura, tesis que s'entronquen perfectament amb una de les funcions principals de la Nova Museologia en quant a la funció educativa dels museus i la divulgació del patrimoni. Però per a que esta transmissió de coneixements entre els museus i els escolars sigui realment efectiva, cal estudiar quina és la vinculació que s'estableix entre els uns i els altres, i en aquest sentit, fixar-s’hi en les dos figures últimes i responsables en aquest procés de transmissió, la figura de l'educador de museus i la figura del mestre. Que a la fi, és converteixen en els canalitzadors de coneixements cap a l’alumnat. Es necessari definir per tant, els vincles que connecten els continguts que ofereix el museu amb els continguts que s’han de treballar a les escoles.