Des del moment del naixement, (fins i tot abans), el nostre cos constitueix el límit necessari que ens permet la relació amb nosaltres mateixos (percepció del jo) i amb l'entorn. Aquesta percepció ens possibilita l’aprenentatge, fruit de la interacció amb el món que ens envolta. Un món ple d’estímuls, de reptes, de límits i de possibilitats. Els sentits són les finestres per on es cola l’univers i el moviment és el mitjà a través del qual eixim al seu encontre. Es converteix així el cos i el moviment, alhora en instrument i en meta en un procés global en el qual el xiquet aprén en moviment i a través d’ell. Un desenvolupament harmònic de la motricitat garantirà una base sòlida damunt de la qual es puguen subjectar futurs aprenentatges, al temps que permet una relació positiva amb si mateix, fruit d’una construcció de l’esquema corporal ric i estructurat i amb una imatge corporal realis... [Llegir més ...]