Les salutacions són moviments que típicament encapçalen textos o seqüències dialogals i avancen informació contextual sobre l’intercanvi comunicatiu en què es troben. Alhora, l’ús i la forma de les salutacions estan condicionades pel gènere del text i per diferents variables contextuals. En aquest article, analitzem les salutacions que apareixen en el corpus del projecte Tipotext (Generalitat de Catalunya, Direcció General de Política Lingüística, 2003), una recerca quantitativa i qualitativa basada en 107 textos (47.982 mots). El projecte té com a objectiu establir una tipologia de textos de no-ficció que mostren diferents graus de presència de l’emissor i d’implicació en el missatge i en la comunicació (cf. Artigas, Bellès i Grau, 2003). L’anàlisi que s’ha fet en Tipotext es basa en la identificació de variables extratextuals, textuals i lingüístiques especialment importants per a la diferenciació tipològica. Centrant-nos en algunes de les extratextuals, hem identificat i classificat les salutacions tenint en compte el gènere en què apareixen i partint de la distinció entre tipus d’intercanvi comunicatiu, segons que tinguen un abast privat (o individual), social o institucional. En la classificació inicial per gèneres, hem tingut en compte també els comiats per a poder comparar la relació que té la seua aparició amb la de salutacions.