Precisament per les reformes s’han introduït en el Codi penal espanyol, que afecten el sistema de penes i es tradueixen en un obstacle a una política penitenciària racional orientada a la resocialització, i per unes altres que hi ha projectades, he volgut reivindicar la importància de la finalitat resocialitzadora de la pena, el qual passa per exigir que la de presó es convertisca en una pena excepcional, per defensar la idea de menys presó i més oberta i per subratllar la importància del tractament penitenciari. Amb aquest propòsit he realitzat un estudi jurídic però plantejat des d’una òptica interdisciplinària, per a d’aquesta manera enriquir la visió jurídica dels temes tractats. He considerat pertinent realitzar un estudi històric, incorporar les aportacions de la sociologia jurídica i una perspectiva filosòfica, així com també incorporar al món de les togues negres els resultats del món de les bates blanques. He dividit aquest treball en tres parts diferents però amb connexions clares entre elles. En la primera part, després d’establir el concepte de pena en general del qual partisc, de la pena privativa de llibertat i de la pena d’encarcerament, analitze l’evolució històrica de la pena de presó i la resta de penes privatives de llibertat, explique què s’ha fet al llarg dels anys a favor de la resocialització i els obstacles amb els quals s’ha trobat aquesta, indique quines són les causes de l’auge i crisi de l’ideal resocialitzador i quina és la relació que hi ha entre aquests fenòmens i el declivi i rellançament de la pena de presó i, per últim, em referisc als efectes perjudicials que té la presó per a les persones que la pateixen i per a les seues famílies. En la segona part analitze el fonament, la justificació, la funció i els fins de la pena, intente donar resposta als dubtes interpretatius que planteja l’article 25.2 de la Constitució espanyola, que són la posició a assignar a la resocialització dins de la teoria de la pena, l’existència o no d’un dret fonamental a aquella i si l’article en qüestió serveix de paràmetre de constitucionalitat de les lleis, i en tercer lloc m’ocupe del concepte de resocialització, o reeducació i reinserció social, que són els termes elegits pel legislador espanyol per a referir-se a aquella. La tercera part està dedicada al tractament penitenciari resocialitzador, analitze com ha evolucionat el concepte de tractament al llarg de la història, entre la doctrina i en la normativa penitenciària, propose una definició el més completa possible d’aquest, m’ocupe dels principis fonamentals i de compliment obligatori als quals està subjecte i, per últim, analitze els elements que l’integren, que són les intervencions estrictament terapèutiques, el treball penitenciari, l’educació i els contactes amb l’exterior. Quant a les fonts, per a la realització d’aquest treball ha estat necessari l’estudi de la normativa penal espanyola i, també, de la normativa penitenciària, no sols de l’estatal sinó també de l’europea i la internacional, a més que he consultat jurisprudència i bibliografia abundant, espanyola i estrangera, així com també informes de la Secretaria General d’Institucions Penitenciàries, del Defensor del Poble, de l’Ararteko, del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura del Consell d’Europa, de The Human Rights Watch, etc.