Resum: L’obra lírica de Narcís Vinyoles es pot caracteritzar pel sincretisme formal i temàtic, típic de la València del pas del segle XV al XVI, un espai eclèctic on s’unien influències diverses. En aquest espai receptor Vinyoles construí la seua obra amb tres llengües: català, castellà i italià, i amb inspiracions temàtiques divergents. Des del punt de vista temàtic, un dels elements barrejats pel poeta valencià fou el filosoficoconceptual. En aquest treball detectaré els conceptes i, sense explicarlos en profunditat, explicitaré l’ús que en fa el poeta valencià. Dividiré el repertori conceptual en cinc apartats, segons la disciplina a la qual pertanguen: epistemologia, filosofia de la natura,metafísica, filosofia moral i teologia.Paraules clau: Narcís Vinyoles; història conceptual; poesia i filosofiaAbstract: Narcís Vinyoles’s poetry can be depicted by its formal and thematic syncretism, representative of Valencia at the turn of the 15th and 16th centuries, an eclectic city where diverse influences inextricably merged. In this receiving place Vinyoles built up his works with three languages, namely, Catalan, Castilian and Italian, and with different thematic inspirations. Thematically speaking, philosophical concepts are one of the elements mingled by the Valencian poet. In this paper I will only detect these concepts and specify the use made by Vinyoles without the explanation. The repertoire will be divided in five parts, according to the discipline to which concepts belong: epistemology, philosophy of nature, metaphysics, moral philosophy and theology.Keywords: Narcís Vinyoles, Conceptual History, Poetry and Philosophy