Parlar del 'foll de Miramar' a les acaballes del segle XX pot semblar per a alguns un exercici d'erudició més o menys gratuita. ¿Quin sentit té a hores d'ara capbussar-se en la inhóspita vegetació de números o lletres, de quadres o cercles, que conforma l'Ars lul.liana? Sobretot, ¿quin sentit pot tenir ara, que els parametres racionals i científics, socials, són ben bé altres? La voluntat lul.liana de construir una Ars -un sistema explicatiu, que diríem ara- universalment valida, generalitzadora, encara és a la base del pensament occidental més actual. ¿Què si no això són els intents hodierns per alçar una o altra teoria del coneixement? Podrem dir, sí, que el beat rendí les seues armes a una dama molt vella ja -a banda de cega-, la fe, per a la intenció, el sentit últim del combat és palmariament modern, a despit de les armes que s'hi puguen utilitzar. Com és modern sempre alló que constitueix la base, el pòsit, de la naturalesa humana. Una base, un substrat, que no ens és clar Ni abans ni ara.