La via seguida pel món agrari valencià ha conjuminat, com hem tractat de posar en relleu, aspectes de signe, en principi, contradictori si es valoren a partir de models centrats en una única dimensió dels agents socials. Aquesta polivalència es pot resseguir en la inultiplicitat de funcions econòmiques d'alguns d'aquests agents, com s'esdevé amb els rendistes. Pero també cal tenir molt en compte les formes de legitimació de la propietat agrària rendista, que fomentaven un seguit d'aspiracions peculiars entre els llauradors arrendataris. En aquest sentit, la capacitat per absorbir o incloure un conjunt reiterat de tensions sota la hegemonia d'una propietat no discutida representa un dels probleines més definitoris i, alhora, més difícils de caracteritzar d'aquest tipus de societat. Per tant, la historia agraria valenciana hauria d'enfrontar la renovació dels aparells analítics tant com la integració dels diversos aspectes del seu objecte d'estudi.