En un sentit ampli, el liberalisme ha estat objecte -i encara ho és- de sospita i dubte pel que fa a la seua contribució històrica a la configuració de la societat espanyola. D'una banda, s'ha discutit la seua capacitat de canvi i se l'ha considerat responsable de la frustració de la democràcia a Espanya. D'una altra, des de perspectives de llarg abast, se n'ha qüestionat la capacitat per a generar una homogènia i sòlida identitat nacional espanyola. Per a alguns historiadors, sens dubte, l'antic règim va perviure substancialment al segle XIX, una centúria que per a l'Europa occidental va ser la dels estats nació i del desplegament de la societat burgesa. Per a uns altres, el liberalisme i la revolució política a la qual es vinculà no deixen de ser un accident, escassament rellevant en si, pel que fa a la marxa, no triomfal, encara que tampoc fracassada, del desenvolupament capitalista i als caràcters de l'entramat de les elits socials que el protago~ nitzaren. I per a d'altres, per fi, l'existència a l'Espanya actual de sentits identitaris diversos respon, al capdavall, a les profundes i greus debilitats de l'acció liberal a Espanya.