El debat sobre la tolerància -aquesta «petita virtut» sense la qual no és possible la democràcia, segons Iring Fetscher- té a veure, sens dubte, amb una qüestió filosòfica de primera magnitud. No només perquè afecta dimensions molt sensibles del pensament ètic i polític, sinó sobretot perquè afecta, en última instància, al llegat i la validesa de la Il·lustració. És, en aquest sentit, avui, una de les «virtuts públiques» més discutides i qüestionades, potser fins i tot més ambígua. A més, per la seua profunda implicació en la vida en comú dels individus que constitueixen col·lectivitat, no hi ha societat conscient dels perills i de les amenaces a què s’enfronta que puga passar per alt la discussió sobre la seua validesa i les seues paradoxes. En unes societats cada vegada més multiculturals com les que, poc a poc, van configurant-se entre nosaltres, la qüestió de la tolerància està ubicada en primera línia: segurament les nostres societats seran allò que seran segons el que aconseguesquen de fer respecte dels problemes que planteja la tolerància.