1r) La importància de l’escolarització en centres privats opera com un factor negatiu pel que fa a l'escolarització en PEV. La diferència entre el procés d’escolarització en PEV en els centres públics i en els centres privats és tan notable que potser caldria concloure que la política educativa funciona en aquest àmbit com un factor de dualització. Cal disposar de dades sobre la incorporació de residents estrangers als centres públics i als privats. 2n) El percentatge de xiquets i xiquetes escolaritzats en PEV als centres públics és notable: 21% als nivells obligatoris i 23% si afegim la segona etapa d’Educació Infantil. Hi ha una diferència entre els percentatges d’Educació Infantil (33,8%), Primària (27,8%) i Secundària, més baixos (12,5%), deguda, en part, a l’extensió de les línies. Cal subratllar el fet que a la segona etapa d'Educació Infantil, als centres públics, 1 de cada 3 xiquets i xiquetes ja segueixen PEV. Els IES mostren una capacitat de posar en marxa PEV menor que els CP, com fa palés l’estudi de l’Educació Secundària. 3r) Hi ha un bon nombre de centres privats, amb 3 o més línies de PIP, que podrien obrir línies en PEV, ateses les característiques sociolingüístiques dels districtes on s’ubiquen i el comportament dels centre públics. 4t) Caldria posar en marxa alguna mesura administrativa, a fi que l’abundància de centres públics amb una única línia d’escolarització (en PIP), no esdevingués un entrebanc per a la escolarització en valencià. També és possible que aquells centres públics que ofereixen només PIP, incorporen PEV, encara que es tracta d’un nombre limitat de centres. 5é) La competència activa es mostra com un criteri per avaluar el grau d’escolarització en PEV d’un districte, encara que, sobre aquest tema, calen estudis complementaris. També calen estudis complementaris sobre les mesures administratives que podrien ampliar el nombre de línies en PEV, en centres públics i privats. 6é) Les dificultats en l'ampliació de les línies d'ensenyament en valencià (PEV o PIL) provenen d'allò que podríem denominar, en termes generals, la «política de la retirada de la política». Aquesta es percep de diverses maneres pels subjectes que estan als punts claus de la planificació lingüística de l'escola (equips directius, responsables de normalització...), determinant comportaments diferenciats en la xarxa pública i en la xarxa privada. Mentre en la xarxa pública es produeix una doble tendència, d'una banda voluntarista, que anima l'extensió de PEV i PIL, i per una altra banda, afavoridora d'un cert equilibri (PEV-PIL/PIP), en la xarxa privada la tendència és la de mantenir els PIP (fins i tot amb una «incorporació progressiva» de la incorporació progressiva).