Hi ha un canvi de tendència en les competències orals actives, que es pot apreciar mitjançant el càlcul de les línies de tendència (linials o logarítmiques) dels valors de les cohorts d’edat. Hi ha una diferència sensible en la formació de les competències orals actives: mentre les cohorts afectades per l’escolarització en valencià presenten increments de taxes de competència i taxes d’aprenentatge positives, les cohorts no afectades per l’escolarització, en conjunt, presenten taxes de competència i d’aprenentatge (desaprenentatge) negatives. Amb les previsions demogràfiques oficials i mitjançant una metodologia estratificada, que té en consideració les taxes de competència i aprenentatge de cada cohort d’edat, podem estimar que l’any 2011 s’haurà incrementat el nombre de persones amb competència oral activa majors de 16 anys, des de 1.703.000 fins a 1.848.000 o 1.872.000, segons els escenaris. Aquest increment, però, representarà una minva en la taxa de competència, que descendirà quatre punts, és a dir, del 48,8% al 44,2% o 44,7%. Hi ha un augment de la tendència en les competències escrites actives, que es pot apreciar mitjançant el càlcul de les línies de tendència (linials o logarítmiques) dels valors de les cohorts d’edat. També hi ha una diferència sensible en la formació de les competències escrites actives, ja que les cohorts afectades per l’escolarització en valencià presenten increments de taxes de competència i taxes d’aprenentatge positives, molt superiors a les cohorts no afectades per l’escolarització. Així mateix, amb les previsions demogràfiques oficials i mitjançant una metodologia estratificada, que té en consideració les taxes de competència i aprenentatge de cada cohort d’edat, podem estimar que l’any 2011 s’haurà incrementat el nombre de persones amb competència escrita activa majors de 16 anys, des de 766.000 fins a 1.139.000 o 1.165.000, segons els escenaris. Aquest increment representarà un augment en la taxa de competència, d’uns sis punts, és a dir, del 21,9% al 27,5% El descens de la taxa de competència oral i l’augment de la taxa de competència escrita ens aproximen a un escenari dualitzat: una part de la població sap parlar i escriure en valencià, i una altra part no. Pot apreciar-se el retall de la diferència entre la COA i la CEA: 35,9 punts en 1991; 26,7 punts en 2001; i 16,7 o 17,2 punts, segons els escenaris demogràfics, en 2011. En 20 anys, 1991/2011, la diferència s'haurà reduït a la meitat. De mantenir-se la tendència, en pocs anys s’hauran fet equivalents. La metodologia de previsió estratificada, a partir de taxes de competència i aprenentatge, ofereix uns resultats semblants a la previsió a partir de la taxa de manteniment de la incompetència, pel que fa a les competències orals. Hi ha més diferències en les competències escrites. Els calculs sobre aprenentatge formal, no formal i informal mostren que l’increment del 6,95% de la CEA en la dècada 1991-2001 es deu a un augment de la CEA notable en les cohorts escolaritzades (un 40%), i uns augments moderats en les cohorts no escolaritzades, degut a l’aprenentatge no formal (2,5%) i informal (entre 0,5% i 3,1%). Aquesta seria la cultura d’aprenentatge del valencià.