Si no fos perquè el teló de fons de la conjuntura econòmica presenta indicadors favorables, que asseguren una certa tranquil·litat, es podria arribar a pensar que la situació política espanyola avança cap a una mena de desestabilització. Diversos símptomes i moviments, actuacions i declaracions, que acumulen crispació, parlen d’una incapacitat remarcable, endèmica, per assimilar democràticament uns resultats electorals, una determinada correlació de forces. Tot plegat fa molt difícil encarar amb serenitat i amb el savoir faire propi de les democràcies madures el debat públic entre posicions en principi distants i enfrontades per tal d’harmonitzar les diferències i assolir el punt d’encaix necessari de les grans qüestions pendents de solució, com ara la regulació de matèries civils en coherència amb un plantejament laic o la redefinició del model territorial a través de les iniciatives escaients.