El pas dels mesos fa palès que la crisi econòmica d’abast internacional que es va desencadenar sobtadament a la darreria de 2008 amara l’horitzó d’expectatives socials i individuals, determina la dissort de molta gent, condiciona la política i dibuixa un panorama d’incertesa els efectes de la qual encara no es poden albirar. Però sí que es poden sospitar, i bé podríem afi rmar que com més temps es mantinga la incertesa, pitjors i més desestabilitzadors seran aquests efectes en tots els ordres. A hores d’ara és impossible saber si els diversos plans de salvament, alguns de dimensió imponent, adreçats a fer surar un sistema fi nancer en fallida seran efi caços o no. Potser la restauració de la confi ança, apuntalada amb un volum tan gran de recursos públics, induirà una recuperació econòmica més o menys intensa, i s’aturarà la destrucció d’ocupació i els negatius efectes en cadena que s’estenen a les economies d’arreu del món.