Potser la corrupció ha passat a un primer pla de l’atenció i la preocupació públiques, fins al punt que desplaça en les enquestes altres motius tradicionals de neguit ciutadà, per una raó molt simple: perquè els fiscals que investiguen aquests afers són a hores d’ara més nombrosos i compten amb més mitjans. Tanmateix, l’alarma social, nodrida per una escalada de casos que ha causat estupefacció en l’oasi català, però que s’insereix en una realitat familiar i endèmica al País Valencià i a les Illes, té altres raons de pes. Concretament la preocupació davant el mal funcionament del sistema polític, que no compliria les finalitats declarades amb subjecció a la legalitat, en un context de crisi econòmica, que ho agreuja tot. Són massa casos (que es troben en diverses fases del periple policial i judicial) perquè els ciutadans no acaben pensat que es tracta només de la punta visible d’un iceberg molt més gran.