La vulnerabilitat de l’economia espanyola que ha posat de manifest una conjuntura que es prolonga perillosament hauria de determinar un replantejament seriós de l’agenda política. Les febleses estructurals, les rigideses acumulades, el poder dels grups de pressió (mediàtics, confessionals o corporatius) i la coneguda lògica destructiva de la dreta no haurien de servir com a pretext per ajornar una reflexió de fons i una esmena radical del rumb polític. El problema és si encara hi ha temps per a una reorientació. L’ofec que provoquen les tensions financeres, la pressió dels mercats sobre el deute públic o la Borsa, el drama de quatre milions d’aturats, la devastació de les expectatives en tot de sectors socials generen una enorme pèrdua de confiança i clamen per la presa de decisions immediates. Però aquestes decisions sota pressió poden ser altament contraproduents. En termes econòmics i també polítics.