Segons l’escriptor suec Per Wirtén, en un article que recollim en aquestes pàgines, la «por a Europa» fou un element constituiu del projecte de construcció europea que començà a madurar entre les runes, el sofriment i la devastació infinita de la Segona Guerra Mundial. Però aquest conflicte havia tingut el precedent proper d’un altre de dimensions colossals. I sobretot d’un període d’inestabilitat econòmica i social, i d’esquinçament moral, que s’ha conegut durant molt de temps, amb una expressió força escaient, com a «període d’entreguerres». Aquest interludi fou un temps d’enfrontaments, tensions, xovinisme, persecucions, el bressol del feixisme, la preparació d’una nova guerra, un temps de dictadures arreu d’Europa, de fracàs de la democràcia, de totalitarisme. I també, per descomptat, de fallida econòmica i social, a partir de la crisi de 1929, que derivà en la Gran Depressió dels anys trenta.