Mig segle és una distància temporal respectable. Permet mirar- nos amb perspectiva històrica què va representar la publicació de Nosaltres, els valencians el 1962 en la configuració d’actituds i la fixació d’objectius de transformació de diverses generacions. L’impacte que tingué la seua difusió fou extraordinari, en l’àmbit valencià i més enllà. Aquell llibre de Joan Fuster va marcar una època, va inspirar una nova manera de veure’ns a nosaltres mateixos, va sacsar les consciències. Ha exercit una influència política perdurable. La idea de fons era destacar l’existència d’un subjecte col·lectiu, el poble valencià, que havia d’eixir de la subalternitat i la subjecció ideològica per retrobar-se amb la seua història i encarar-se a un futur que s’endevinava. És difícil exagerar l’efecte que va fer aquesta crida, tan ben escrita, tan persuasiva, a repensar el passat dels valencians i a esmenar actituds de passivitat i sucursalisme mental i polític profundament arrelades en una societat devastada per la dictadura franquista i presonera d’unes inèrcies històriques anorreadores.