L’ús de productes naturals entre aquells pacients que pateixen malalties cròniques s’inclou dins de les opcions més emprades dels tractaments complementaris i/o alternatius a la medicina convencional. Entre els constituents naturals d'origen vegetal amb interès terapèutic destaquen els compostos fenòlics, alguns dels quals han demostrat ser efectius en el tractament de la colitis ulcerosa (CU). Aquesta malaltia, d’etiologia desconeguda, es caracteritza per una inflamació del còlon que afecta la mucosa des del recte fins a la seua totalitat. El present treball ha abordat l’avaluació de les propietats protectores de tres compostos amb estructura fenòlica -àcid el·làgic, apocinina i rutina-, incorporats en la dieta normal dels ratolins, en la colitis experimental induïda per l’agent químic dextranosulfat sòdic (DSS) administrat en l’aigua de beguda, amb l’objectiu d’establir el seu potencial com agents terapèutics o coadjuvants en el tractament de la CU en humans. En les experiències de colitis aguda i crònica, la suplementació de les dietes amb els principis actius assajats (4 i 1,25 g/kg/d, respectivament) va protegir de la inflamació intestinal induïda per DSS, amb la reducció del dany intestinal macroscòpic i histològic, així com la millora dels signes clínics característics de la malaltia. Aquesta millora va estar justificada per una afectació de l’activació dels principals factors de transcripció implicats en el desenvolupament de la malaltia, el factor de transcripció nuclear κB (NF-κB) i el transductor del senyal i activador de la transcripció (STAT) 3. A més, l’estudi bioquímic revelava una menor producció de les citocines factor de necrosi tumoral (TNF)-α, interleucina (IL)-6 i interferó (IFN)-γ en la mucosa del còlon, així com una inhibició de l’expressió proteica dels enzims ciclooxigenasa (COX)-2 i l’òxid nítric sintasa induïble (iNOS), possiblement degut al seu efecte sobre el factor de transcripció NF-kB, i la producció dels seus principals metabòlits, la prostaglandina (PG)E2 i l’òxid nítric (NO), sent en aquest últim cas la inhibició més acusada a la zona distal del còlon, coincidint aquesta zona amb la més afectada per la CU. En l’estudi agut, la dosi d’àcid el·làgic incorporada en la dieta dels ratolins durant 7 dies no va ser suficient per tal de prevenir la inflamació aguda intestinal induïda per DSS, si sols es tenen en compte els paràmetres clínics i l’anàlisi histològica. El seu efecte beneficiós adquiria una major rellevància en el cas del seu tractament en la dieta perllongat en el temps en l’estudi d’inflamació crònica. Per contra, l’addició en la dieta d’apocinina i rutina va mostrar un efecte antiinflamatori en les fases primerenques, després d’un atac agut, i tardanes de la malaltia. Per tant, el present estudi posa de manifest que els tres compostos seleccionats per la seua naturalesa fenòlica, àcid el·làgic, apocinina i rutina, administrats per via oral suplementats en la dieta, són efectius i segurs en el tractament de la CU, modulant les principals vies implicades en el desenvolupament de la malaltia, la qual cosa fa que puguen ser considerats com adequats complements antiinflamatoris en el seu tractament convencional. Encara que no es va avaluar l’efecte de diapocinina en la colitis ulcerosa, cal assenyalar que aquest metabòlit de l’apocinina és el responsable de l’activitat antiinflamatòria in vivo, al menys en altres models d’inflamació aguda i crònica assajats. A més, es va comprovar que mostra un major efecte antiinflamatori, fet suportat pels resultats obtinguts en els estudis in vitro. A nivell molecular diapocinina bloqueja la via del NF-kB impedint la degradació de l’inhibidor IkBα Els resultats obtinguts són prometedors però són necessaris més estudis per a recolzar l’ús d’aquests compostos fenòlics com a potencials complements i/o tractaments alternatius en pacients amb malaltia intestinal inflamatòria.