The entocytherids are an ostracod family (Crustacea), mainly native to America, that are ectosymbionts (basically commensal) on other crustaceans, chiefly freshwater decapods. The majority of species are from North and Central America, and Oceania, associated with American and Australian crayfishes. No entocytherids have been discovered in European native crayfish. During the last decades, native European crayfish have been threatened by the invasion of exotic crayfish, due to competitive exclusion and transmission of pathogenic symbionts. In this work, we checked the presence of entocytherids associated with crayfish (native and exotic) in Europe. We contributed to establish bibliographic an methodological bases for research focused on entocytherids. We analysed host specificity in Entocytheridae and the latitudinal pattern of species richness in American entocytherids. We also assessed, at different spatial scales (local, regional and continental), an at temporal level, abiotic (climate and water chemistry) and biotic (related to host features) factors affecting population parameters in an exotic entocytherid. Finally, we tested the transmission of an exotic entocytherid to a European native crayfish under experimental conditions. For the first time, we recorded the presence of two exotic entocytherid species (Ankylocythere sinuosa and Uncinocythere occidentalis) associated with American invader crayfish (Procambarus clarkii and Pacifastacus leniusculus). We provide a global-scale georeferenced database of Entocytheridae, freely available to the scientific community, the updated species and bibliographic checklists of the group, and practical information for the establishment of standardised protocols for sampling entocytherids, obtained from experimental analyses. We showed that the specialization in a unique host is not the rule in Entocytheridae. On the other hand, American entocytherids had an unusual latitudinal pattern of species richness, probably related with the tight evolutionary link with their hosts. Regarding the population ecology of exotic entocytherids in Europe, our symbiont model, A. sinuosa, supposedly non-parasitic, fitted three general patterns in population ecology of macroparasites, suggesting that some population rules established for parasites could actually be more general rules of symbionts. At spatial level, the exotic populations of A. sinuosa were markedly affected by climatic conditions, at the European scale, through limitations to geographical distribution; at a regional scale, through the generation of interpopulation variablility of host occupancy, and at a local scale, as seasonal variation of symbiont abundances. The A. sinuosa European populations were also affected by variables related to water chemistry, mainly conductivity (water salt content), which were involved on inter- and intrapopulation variation in symbiont abundances, in the last case, reflected in the existence of seasonal fluctuations. Our results suggest that, although symbiont life style offers certain environmental stability, the degree of independence from off-host environmental conditions depends on the symbiont system considered, so that some particular symbiont groups could be specially sensitive to environmental variability, for example non-parasitic freshwater ectosymbionts, as the entocytherids. The poor entocytherid species richness found in exotic crayfish in Europe compared to the native range adds support to the existence of filters acting against symbionts in the initial steps of an invasion process. The high host occupancy and the low host specificity of A. sinuosa, can be some of the features related to the invasion success of the exotic entocytherid. According to our results, the geographical expansion of an exotic symbiont as A. sinuosa could be affected by restrictive spatial filters as a consequence of climatic limitations of the symbiont, which would imply the symbiont loss in those areas invaded by the host and affected by the filters. Finally, we confirmed the transmission success of an exotic entocytherid, A. sinuosa, to a European native crayfish, under experimental conditions. Therefore, we consider convenient to experimentally assess the actual degree of threat for crayfish conservation that would suppose the event in case of occurrence in nature.Els entocitèrids són una família d'ostracodes (Crustacea) ectosimbionts (bàsicament comensals) d'altres crustacis, majoritàriament decàpodes d'aigua dolça. Gran part de les espècies d'entocitèrids són originàries d'Amèrica del Nord i Central, i d'Oceania, associades a carrancs de riu americans i australians. No s'han descobert espècies d'entocitèrids en els carrancs de riu natius d'Europa. Les darreres dècades, els carrancs natius europeus s'han vist greument perjudicats per la invasió de carrancs exòtics, degut a fenòmens d'exclusió competitiva i transmissió de simbionts parasitaris. En la present tesi, hem avaluat la presència d'entocitèrids associats a carrancs de riu (natius i exòtics) a Europa. Hem contribuït a assentar unes bases bibliogràfiques i metodològiques per a l'estudi dels entocitèrids. S'ha analitzat l'especificitat d'hoste d'Entocytheridae i el patró latitudinal de riquesa de les espècies americanes del grup. També hem estudiat, a distintes escales espacials (local, regional i continental), i a nivell temporal, els factors abiòtics (clima i química de l'aigua) i biòtics (relacionats amb característiques de l'hoste) que afecten els paràmetres poblacionals d'un entocitèrid exòtic. Finalment, hem comprovat la probabilitat d'èxit de la transmissió d'entocitèrids exòtics a carranc de riu europeu sota condicions experimentals. Per primera vegada, hem registrat la presència a Europa de dues espècies d'entocitèrids exòtics (Ankylocythere sinuosa i Uncinocythere occidentalis) associats a carrancs de riu invasors d'origen americà (Procambarus clarkii i Pacifastacus leniusculus). Hem aportat una base de dades georeferenciada d'escala global d'accés lliure i gratuït per a la comunitat científica, els llistats actualitzats de les espècies i la bibliografia del grup, i informació pràctica per l'establiment de protocols de mostreig d'entocitèrids, obtinguda a partir d'anàlisis experimentals. Hem pogut constatar que l'especialització en una única espècie d'hoste no és majoritària en els entocitèrids. D'altra banda, els entocitèrids americans mostren un patró inhabitual de distribució de riquesa d'espècies amb la latitud que, probablement, està relacionada amb el vincle evolutiu amb els seus hostes majoritaris, els carrancs de riu. En relació amb l'ecologia de poblacions d'entocitèrids exòtics a Europa, el nostre model de simbiont, A. sinuosa, suposadament no parasitari, s'ajustà a tres patrons generals en ecologia de poblacions de macroparàsits. Això suggereix que algunes regles poblacionals establertes en paràsits podrien ser regles més generals dels simbionts. A nivell espacial, les poblacions exòtiques d'A. sinuosa es veieren afectades per les condicions climàtiques, a escala europea, a través de restriccions geogràfiques a la seva expansió en companyia del seu hoste, P. clarkii; a escala regional, a través de la generació de variabilitat interpoblacional de les taxes d'ocupació d'hoste i, a escala local, en forma de variació estacional de les adundàncies del simbiont. Les poblacions d'A. sinuosa també mostraren sensibilitat a la química de l'aigua, principalment la conductivitat, implicada en la variació inter- i intrapoblacional de les abundàncies del simbiont, en el darrer cas, reflectida en l'existència de fluctuacions estacionals. Els nostres resultats suggereixen que, malgrat que l'estil de vida simbiont ofereix una certa estabilitat ambiental, la independència front a les condicions ambientals externes a l'hoste depèn del sistema simbiont considerat, de manera que alguns grups particulars de simbionts podrien ser especialment sensibles a la variabilitat ambiental, per exemple els ectosimbionts d'aigua dolça no parasitaris, com els entocitèrids. L'escassa riquesa d'entocitèrids dels carrancs exòtics a Europa comparada amb la dels seus rangs natius confirma la hipòtesi de l'existència d'un filtre de simbionts en les etapes inicials del procés invasor. Les altes taxes d'ocupació d'hostes i la baixa especificitat d'hoste d'A. sinuosa són, probablement, algunes de les característiques relacionades amb l'èxit invasor de l'entocitèrid. D'acord amb els nostres resultats, l'expansió del simbiont exòtic, A. sinuosa, podria veure's afectada per filtres espacials restrictius deguts a limitacions climàtiques del simbiont, els quals implicarien la pèrdua del simbiont en aquelles àrees envaïdes per l'hoste afectades pels filtres, fenomen que podria tenir conseqüències sobre el procés invasor del carranc. Finalment, hem confirmat la possibilitat de transmissió de l'entocitèrid exòtic, A. sinuosa, a un carranc de riu natiu europeu, sota condicions experimentals. Això, unit a l'àmplia presència d'entocitèrids exòtics a Europa, fa patent una certa probabilitat de transmissió d'entocitèrids a poblacions salvatges de carranc natiu. Per tant, seria convenient avaluar experimentalment el grau d'amenaça real que suposaria l'esdeveniment per a la conservació del carranc europeu.