S'ha afirmar sovim que en marhia de teoria del coneixemem, Nietzsche és un esckptic. En aquest anide es fa un acurat repil.s de !'obra nictncheana a la cerca de les sentencies en pro o en contra de l'escepticismc, on les posicions en contra d'aqucst són especialment abundases en contradicció amh aquclles intcrprctacions. En el curs d'aqucst recorregut s'esbossa el conccpte nietzscheà de filosofia i la diferCncia entre aquesta i la ciCncia. La tesi final és que Nietzsche considera l'escepticismc una condició necesüria, perO no suficient, de la vcrtadcra filosofia. la filosofia sobirana i disciplinadora de la cultura. Així es dissoldrJ. la contradicció entre les interpretacions de !'autor com un esd:ptic i les que el consideren un anricsdpric. Paraules dau: Nietzsche, cscepticisme, teoría del coneixement, filosofia de la filosofia. Nietzrche and scepticism has ofren been said thac on the subject of the theory of knowledge Nietzsche was a sccptic. This anide pwvides a careful rcview of Nictzschc's work, a scarch for statements both for anJ againsr sccpticism whJCh finds abundam evidencc of a stance against it wich would thus c.:onuadicr rhis frequem inrcrpreration. Nietzschean philosophy is oudind in the course of the papcr and rhe differcn<:c bctwccn ir and science is cstablished. The final thesis is that Nietzsche considercd sccpticism to be a ncccssary but insufllcient condition of true philooophy, thc ouprcme and disciplinary philosophy of culture. Thus thc contradiction betwccn intcrpretations of the author as a sccptic or as an anti· sceptic will be dispelled. Kcy words: Niet?..schc, scepticism, theory of knowledge, philosophy of philosophy.