El que vull fer ad és esbrinar, analitzar, des d'un punt de vista filosòfic, en què consistia exactament l'escepticisme de Fuster i examinar-lo amb la vista posada també en el seu proclamat relativisme. Primer, perquè malgrat que pràcticament tots els autors que han tractat l'obra de Fuster parlen del seu escepticisme, pocs són els que l'han analitzat a fons i menys encara des d'un punt de vista filosòfic. També perquè els que n'han parlat l'han posat al costat del relativisme, igualment proclamat per l'assagista de Sueca, i han vist aquesta parella deismes com la cosa més natural del món, quan jo no estic convençut que ambdues coses puguen conviure de la manera tan pacífica i consubstancial que uns i altres en pressuposen. En tercer lloc, i amb relació amb el primer punt, vull mostrar que sí, que efectivament, tot i els dubtes d'alguns que han dit que la passió que esmerçava en les seues posicions és incompatible ambun autèntic escepticisme, Fuster era escèptic.