Resum: És ben conegut que Vicent Ferrer va ser un fervorós partidari de pràctiques penitencials rigoroses, com ara els dejunis, la vigília i, sobretot, la disciplina fins l’efusió de sang. La companyia que el seguia practicava totes aquestes penitències, seguint les instruccions del predicador. Especialment significativa i polèmica era la seua adhesió a les virtuts espirituals del cilici i el flagell, utilitzats per ell mateix i pels seus seguidors. Enfront de les demandes i protestes, especialment de clergues, pel dany per a la salut que aquestes pràctiques suposaven, Ferrer va utilitzar tot un seguit d’arguments mèdics i filosòfics inspirats en el galenisme i l’aristotelisme, per tal de justificar la penitència com a un element que, lluny de perjudicar, beneficiava la salut espiritual i corporal del cristià. Paraules clau: sermons, Vicent Ferrer, galenisme, aliments, penitència  Abstract: It is well known that Vincent Ferrer was a fervent supporter of rigorous penitential practices such as fasting, vigil, and especially the discipline to bloodshed. The company that followed him practiced all these penances, with the instructions of the preacher. It was particularly significant and controversial his adherence to spiritual virtues of the scourge and sackcloth, used by himself and his followers. Faced with demands and protests, especially by clerics, about the damage to health of these practices, Ferrer used a series of medical and philosophical arguments inspired in Galenism and Aristotelism, to justify penance as an element that, far from harm, produced physical and spiritual health benefits for the Christian.  Keywords: sermons, Vincent Ferrer, galenism, foods, penance