La gran ignorància de com subsistírem tots els humans fins fa uns deu mil anys i de com viuen encara determinades tribus en alguns llocs de la terra és una faceta característica que ens defineix milions de persones en l'actualitat. No obstant això, aquest predomini de la vida ciutadana, reforçat pel nombre tan elevat dels qui la compartim i l'orgullosa sensació de normalitat i de progrés que acostumen a manifestar, impedeix que ens adonem de l'excepcionalitat que significa i dels riscos que comporta en la ja llarga persistència de la nostra espècie: per a prendre consciència d'això seria prou que retrocedírem en el temps o que ens desplaçàrem a altres zones del planeta i férem una simple comparació. Aquest doble moviment en l'espai i en la història, atenent els qui mostren la seua humanitat d 'una forma tan diferent, és molt necessari i alliçonador, si volem saber què som, d'on venim i cap a on hauríem d'anar.